U n dels cirurgians plàstics més prestigiosos de Nova York ha explicat a la revista The Cut la seva experiència durant el confinament. El doctor Steven Levine, un home que s’ha fet famós per la naturalitat dels seus retocs facials, es pensava que l’aturada obligada li permetria descansar i alleugerir la seva estressant agenda. La seva especialitat no era essencial i per llei tenia prohibit atendre pacients. Tot i així, des del primer dia de confinament es va veure desbordat de peticions urgents d’actors, actrius, models i altres celebritats que pretenien aprofitar el període de reclusió per fer-se una renovació completa i aparèixer rejovenits un cop superada la crisi.
Levine explica que ell és un home d’origen humil i sensat. Els seus pares eren mestres d’escola i, per tant, té clar que aquest ambient de multimilionaris no té res a veure amb els valors amb els quals va ser educat. Diu que és conscient del surrealisme que comporten les capricioses peticions dels pacients més selectes. Durant el confinament, el doctor Steven Levine ha rebut ofertes multimilionàries i xecs en blanc perquè burlés la normativa mèdica del confinament i els operés malgrat tot: li han demanat injeccions de bòtox, rinoplàsties, estiraments de pell de cara i coll, reduccions d’estómac i augments de pit aprofitant que ningú els havia de veure. Ell ja estava acostumat que en situacions de prepandèmia un client multimilionari li demanés, per exemple, ser l’únic pacient que tingués aquell dia i rebre una atenció exclusiva. D’altres li demanen que passi la nit a casa seva per controlar que l’operació ha anat bé, o rebre visites postoperatòries a domicili per no haver de sortir amb la cara feta un cromo, i alguns li proporcionen un jet privat perquè els operi al seu país. Levine ja ha adaptat els seus honoraris a aquest tipus de peticions per poder satisfer aquestes manies. Amb el covid-19, la quantitat de trucades, els requisits excèntrics, la insistència de les peticions i l’exigència de condicions, en comptes de reduir-se, han augmentat. Totes les consultes acabaven demanant-li que comencés de manera immediata. En part creu que és perquè, amb el confinament, aquestes persones han començat a fer videotrucades, i aquest tipus de càmeres dels ginys tecnològics són molt poc afavoridores, ja sigui pel tipus d’objectiu, la mala il·luminació o l’angle d’enfocament. Davant la seva negativa per motius sanitaris i legals, adduint que no només estava prohibit operar sinó que era perillós entrar en un quiròfan en plena pandèmia, el que rebia a canvi eren ofertes econòmiques extraordinàries i l’opció de firmar un contracte de confidencialitat per garantir-li que li mantindrien el secret si se saltava la llei. Levine explica que, com a metge, no pots fer mai un favor a un pacient. Si menteixes per ell una vegada, et farà mentir més. I el dia que no cedeixis, et demandarà per haver mentit abans. Levine avisa que, mentre alguns pacients milionaris s’han resignat a posar-se a la llista d’espera per quan obri la consulta, d’altres s’han buscat cirurgians que se saltin la normativa. El que no ha explicat Levine és de quan deu ser l’oferta econòmica per ser el primer de la seva llista.
