Tenien petits comerços escampats per tota la capital italiana: hi havia un restaurant a unes quantes travessies del Senat, una cafeteria a l’extrem del benestant barri diplomàtic i una gelateria a prop del Panteó. Fins i tot tenien un hotel a la vora de l’estàtua de l’heroi de la unificació italiana, Giuseppe Garibaldi, situada sobre un turó.

En una ciutat que té l’administració i el turisme com a principals motors econòmics, aquests petits comerços amb aparador semblaven d’allò més normals, fins que una operació policial va revelar que es tractava de tapadores controlades per organitzacions mafioses del sud d’Itàlia i destinades al blanqueig de diners. Només durant els mesos de gener i febrer, les autoritats italianes van decomissar 51 milions d’euros en immobles i altres actius propietat de la Màfia a Roma, cosa que dóna una petita idea dels interessos empresarials legals dels clans del sud d’Itàlia a la capital.

La campanya policial anti-Màfia de Roma tan sols ha tret a la llum una petitíssima part del que les autoritats descriuen com una economia mafiosa que ha estès ràpidament els seus tentacles per Europa. En una època d’austeritat en què Itàlia s’ofega sota una muntanya de deute mentre la recuperació no acaba d’arribar, la delinqüència organitzada neda en un mar de liquiditat. Les organitzacions delictives han aprofitat la crisi econòmica per accelerar la seva infiltració en empreses legals de fora dels seus bastions de la Itàlia meridional i ara tenen interessos comercials a Roma i a Milà, però també a França, a Alemanya, als Països Baixos, a Escòcia, a Espanya i més enllà. “Des de fa vint anys disposen de molta liquiditat”, afirma Michele Prestipino, el fiscal que ha supervisat l’operació recent i els decomissos duts a terme a Roma. “Això és un problema en els temps que corren. Tenen massa diners. No els poden invertir tots. És el contrari del que els passa als empresaris normals”.

Per bé que Europa considerava que les famílies de la delinqüència organitzada eren principalment un problema d’Itàlia (i molts italians creien que el problema estava en general restringit al sud del país), l’envergadura dels actius que posseeixen per tot el continent europeu està obligant a replantejar-se el problema. Al febrer, el Parlament Europeu va aprovar una nova directiva que facilita que les autoritats nacionals confisquin actius d’origen delictiu, davant de l’evidència que la delinqüència organitzada s’ha apoderat de propietats i d’empreses de tot Europa.

LLUITA ANTIMÀFIA A TOT EUROPA

Els experts creuen que Europa hauria d’endurir la legislació en matèria de delinqüència organitzada seguint l’exemple de l’actual legislació italiana i que hauria de fer més per vetllar pel compliment de la llei. En aquest sentit, alguns són del parer que s’haurien de dedicar a la lluita contra les organitzacions mafioses els mateixos esforços que es dediquen a la lluita antiterrorista. Segons els experts, a part de les italianes, hi ha altres organitzacions procedents d’Albània, la Xina i Rússia, entre altres països, que també s’estan introduint en sectors legals de l’economia europea. “Les democràcies subestimen la lluita contra la Màfia”, va dir Giuseppe Lumia, senador i membre de la comissió anti-Màfia italiana. “Les màfies han passat a tenir un abast mundial: fan negocis i blanquegen diners entre països. Però els organismes de lluita contra la Màfia són nacionals i locals”.

Determinar quants diners factura anualment la màfia italiana per activitats il·legals és extremament difícil. Les estimacions varien enormement: d’uns 10.000 o uns 14.000 milions d’euros fins a la xifra estratosfèrica de 220.000 milions d’euros. Una de les patronals més importants d’Itàlia, Confesercenti, ha calculat que la facturació anual de la delinqüència organitzada frega els 130.000 milions d’euros, aproximadament el 7% del PIB del país. Així mateix, estima les seves reserves d’efectiu en uns 65.000 milions d’euros. “Tenen unes sumes de diners increïbles”, afirma David Ellero, especialista en delinqüència organitzada italiana de l’Europol, l’oficina europea de policia. “En algunes investigacions, els fluxos d’efectiu eren tan considerables que, en lloc de comptar els diners, es pesaven amb balances”.

Es creu que la família més rica de la delinqüència organitzada és la ’Ndrangheta, un grup de la regió de Calàbria que actualment controla gran part del tràfic de cocaïna a Europa. Segons els analistes, està activa al Regne Unit, França, Alemanya, Espanya i Suïssa. Les altres dues grans organitzacions són la Camorra, formada pels clans de la zona de Nàpols, que tenen una gran implantació al sud d’Espanya, i la Cosa Nostra, les famílies mafioses sicilianes que apareixen retratades a la pel·lícula El Padrí, les activitats de les quals s’estenen per tot Europa.

INFLUÈNCIA POLÍTICA

A les regions d’Itàlia d’on són originàries, aquestes organitzacions operen sovint com un estat paral·lel: s’infiltren en la política local i controlen el territori mitjançant la intimidació i la violència. Els analistes afirmen que aquesta hegemonia a escala local explica per què aquestes organitzacions tenen interessos en sectors com la construcció, la mineria i la gestió i el transport de residus, en què, gràcies a la seva influència política, les empreses que tenen el seu favor poden guanyar concursos públics.

Al nord d’Itàlia i en altres països europeus, els grups mafiosos actuen de manera molt menys ostensible, expliquen els analistes, especialment perquè no tenen el mateix grau d’influència política i territorial. Tanmateix, un informe presentat fa poc a les autoritats de la Unió Europea va concloure que els tentacles de la Màfia havien arribat gairebé a tot arreu: a hotels, discoteques, el negoci immobiliari, la construcció, el joc, les gasolineres, la venda majorista de roba i joieria, el processament d’aliments, la sanitat, les energies renovables i altres sectors. “Tenen una preferència particular per alguns sectors”, afirma Michele Riccardi, investigador de Transcrime, l’institut de recerca milanès que va elaborar l’informe per a la Unió Europea. “Aquests són els sectors que semblen més vulnerables i on la legislació és més laxa”.

La legislació anti-Màfia d’Itàlia és la més estricta d’Europa i aquest és un dels motius pels quals moltes famílies de la delinqüència organitzada s’han obert pas en altres països europeus. Alemanya s’ha convertit en un cas especialment destacable. Durant els anys 50, van començar a arribar a Alemanya un gran nombre d’immigrants italians, molts dels quals procedents de Calàbria, feu de la ’Ndrangheta. Quan el 1989 va caure el Mur de Berlín, els analistes expliquen que es va intervenir una trucada d’un cap mafiós que ordenava textualment des d’Itàlia a un lloctinent seu que entrés immediatament a l’Alemanya Oriental i ho comprés tot.

A l’abril, la revista alemanya d’actualitat Der Spiegel contenia un article sobre un judici celebrat a Colònia en què s’acusava mafiosos relacionats amb la Cosa Nostra d’haver defraudat milions d’euros a l’estat amb factures falses emeses per empreses fantasma. Les autoritats alemanyes afirmen que la presència d’organitzacions delictives suposa una amenaça per al sector de la construcció del país. La revista cita un informe confidencial de l’Oficina Federal de Policia Judicial en què es criticava el govern alemany per no haver detectat el patrimoni d’aquestes organitzacions delictives. L’informe revelava que, si bé durant els últims deu anys els grups mafiosos italians havien guanyat a Alemanya aproximadament 123 milions d’euros, la fiscalia només els n’havia pogut decomissar vuit.

EL PROBLEMA TAMBÉ EL TÉ EL NORD

L’informe policial va revelar que, mentre que la Cosa Nostra s’havia infiltrat al sector de la construcció, la Camorra es dedicava al tràfic de béns de consum falsificats i la ’Ndrangheta a la venda d’oli d’oliva adulterat i altres productes alimentaris. La Màfia controlava almenys 300 pizzeries a Alemanya i se servia d’aquests negocis per penetrar en l’economia legal.

Encara que en el passat Alemanya i altres països europeus hagin negat l’existència del problema, cada vegada se’n té més consciència. Al febrer, les autoritats italianes i les alemanyes van dur a terme una operació conjunta contra la Cosa Nostra que va acabar amb la detenció de més d’una desena de sospitosos acusats d’apropiar-se indegudament milions d’euros en subsidis agrícoles de la Unió Europea en tots dos països. Aquest mes, la policia italiana i la francesa han col·laborat en la detenció d’un cap de la Camorra a Niça, França.

Fa dos anys, la Unió Europea va crear una comissió anti-Màfia. L’Europol, per la seva banda, va reconèixer el 2011 que tenia “una llacuna en la informació d’intel·ligència” relativa a les activitats de la delinqüència organitzada. Va encarregar un estudi d’abast ampli que es va publicar l’any passat en què s’assenyalava que aquests grups representaven una amenaça per als sectors legals especialment perquè “es poden permetre assumir pèrdues i generar a llarg termini una situació de quasimonopoli que vulnera els principis bàsics del lliure mercat”.

Tot i això, fins i tot a l’interior d’Itàlia, són molts els que continuen considerant la delinqüència organitzada un problema del sud. Quan l’escriptor Roberto Saviano, conegut per l’obra en què posa al descobert les activitats de la Màfia, va parlar en públic sobre la infiltració dels grups mafiosos al nord en un programa de televisió el 2010, el diari milanès Il Giornale va respondre amb una campanya de recollida de firmes per internet que es titulava: “Benvolgut Saviano, el nord no és mafiós”.

En una entrevista recent, Saviano va assegurar: “Totes les organitzacions delictives estan implantades a Roma i al nord. Al sud, la seva presència és com una presència militar. A Roma i al nord, és una presència econòmica”. Durant molt de temps, els grups mafiosos han estat una presència silenciosa a Roma: els comerciants es queixaven d’haver de pagar extorsions, l’anomenat pizzo. Tanmateix, la recent campanya policial ha posat de manifest que actualment aquests grups inverteixen directament en comerços de la ciutat. Entre els 23 restaurants i pizzeries intervinguts al gener, hi havia Pizza Ciro, que forma part d’una de les cadenes de pizzeries més conegudes de la ciutat. “No té cap importància si hi ha beneficis o no quan es tanca la caixa al final del dia”, explica Enrico Fontana, director de Libera, un grup que aglutina associacions anti-Màfia de tot Itàlia. “Són per blanquejar diners”.

Prestipino, el fiscal, està d’acord que el blanqueig és important, però afegeix que els caps de les organitzacions també busquen maneres de crear canals que els donin accés als dirigents polítics. Explica que els polítics no es poden reunir directament amb els caps mafiosos, però, amb les seves inversions en empreses legals, la delinqüència organitzada pot establir una xarxa d’empresaris respectables a Roma que els permet tractar obertament amb polítics i funcionaris. “És un sistema que només té avantatges”, comenta Prestipino. “L’empresari n’obté avantatges econòmics, el mafiós no ha d’anar a Roma i el polític no s’ha d’embrutar les mans”.

Gaia Pianigiani i Victor Homola hi han contribuït informant des de Roma i des de Berlín respectivament.