COMPANYS DE VIATGE

Un nom escrit a l’aigua

Vaig llegir abans el seu epitafi que les seves obres. Va ser arran de la meva primera estada a Roma i de la meva primera visita a un monument romà: la piràmide de Cesti. Allà, en l’anomenat Cementiri dels Anglesos, al costat d’altres tombes il·lustres, hi havia la de John Keats. L’epitafi era estrany i difícil d’oblidar: “ Here lies one whose name was writ in water ” [Aquí descansa algú el nom del qual va ser escrit en aigua]. Llavors jo tenia gairebé l’edat que tenia Keats en el moment de la seva mort, 25 anys. Vaig donar moltes voltes a les paraules misterioses de la làpida. Em vaig informar sobre la mort del poeta anglès. Vaig saber que havia mort a la mateixa Roma, víctima de la tuberculosi, encara que els seus amics, Shelley i Lord Byron entre ells, van acusar un crític literari d’haver-lo assassinat moralment amb una crítica sòrdida i injusta. Keats formava part de l’exquisida constel·lació de grans talents morts molt joves.

Després vaig llegir la seva obra i em vaig apassionar per la seva poesia. Com Mozart o Schubert, Keats tenia una gràcia especial. Per dir-ho de manera més exacta, estava posseït per “la gràcia”. Friedrich Schiller va intentar definir aquest estat indefinible: un do, un vol, una condició singular de lleugeresa i gravetat. La poesia de Keats tenia tot això. Era intensa i volàtil, complexa i senzilla alhora. Descrivia amb una profunditat extraordinària els sentiments defugint sempre el sentimentalisme. Sensible com pocs, Keats també era capaç d’una gran duresa, sobretot amb ell mateix. Creia que el món era la vall on les ànimes es creen elles mateixes. Som responsables dels nostres actes i, especialment, dels nostres errors.

Aquesta concepció audaç de l’existència es reflecteix en la breu i fulgurant trajectòria de Keats. Els seus poemes conjuguen músiques i idees. Oda a un rossinyol conté la quinta essència de la gràcia que va intentar descriure Schiller. Oda a una urna grega, a més de ser un viatge imaginari cap a la grandesa grega és, en els seus últims versos, una declaració de principis: “ Beauty is truth, truth beauty, - that is all ye know on earth, and all ye need to know ” [La bellesa és veritat, i la veritat bellesa: això és tot el que sabeu i tot el que necessiteu saber]. No cal afegir res més.

Més continguts de