Les ombres i els ecos

Durant anys de viatge per diferents ciutats europees m’ha cridat l’atenció el reduït nombre d’autors que es representen constantment als teatres. És veritat que aquí i allà sorgeixen variacions locals i peces que expressen la moda d’una determinada època, generalment costumistes o satíriques. Però em refereixo a una mena de cànon que està permanentment present, d’alguna manera programat gairebé tots els anys a les grans capitals. Són pocs: Shakespeare, els tres poetes de la tragèdia grega, Molière, Txékhov, Ibsen, Camus, Beckett… Segur que hi ha alguns noms més, però no gaires. Aquest concís cànon reuneix autors que o bé connecten especialment amb la nostra època o bé, pel seu poder en la descripció de la naturalesa humana, han demostrat ser atemporals.En algun cas són obres singulars, les que es repeteixen a la programació: és el cas de Sis personatges en cerca d’autor, de Luigi Pirandello, que he vist anunciada una vegada i una altra al llarg de la meva vida. Coneixem poc Pirandello, potser amb l’excepció de la seva novel·la El difunt Mattia Pascal, però molts hem assistit alguna vegada a la representació de Sis personatges en cerca d’autor i hem tingut la sensació que el que s’escenificava era una prolongació de les nostres vides.No hi ha dubte que, després de la Segona Guerra Mundial, la fama literària de Pirandello es va veure perjudicada pel seu compromís amb el feixisme. Gran part de la seva obra va quedar embolcallada en el núvol de l’oblit. Però el cert és que Sis personatges en cerca d’autor va sobreviure merescudament perquè dibuixava el rumb futur de la nostra societat. Tot i el seu compromís polític més o menys forçat, Pirandello creia poc en les veritats absolutes. El seu escepticisme era tan rotund que ni tan sols pensava que fos possible l’adquisició d’una identitat. I així, com en la seva obra, l’ésser humà vagava tota la vida intentant buscar-se a ell mateix amb escasses, o nul·les, possibilitats de trobar-se. I el públic contemporani segueix sentint-se còmplice d’aquest absurd.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Les ombres i els ecos

El + vist

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El Govern aïlla els municipis durant deu dies després de Reis

Jennifer Aniston, criticada durament per un adorn nadalenc que ironitza amb la...

Confinament municipal i comerç tancat el cap de setmana: què es pot fer i què no...

L’‘APM?’ s’estavella

Un Quatre Llaunes deixa en evidència un SUV modern en ple temporal de neu

“Hauria pogut vendre 1.000 tortells de Reis gràcies al premi, però no els hauria...

L’any que s’aixecaran més barreres de peatge a Catalunya

La nevada ja acumula més de 30 centímetres al sud i seguirà demà

Una vintena d'epidemiòlegs i estadístics demanen posposar la tornada a l'escola...

El + comentat

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

La decadència enyorada

El PSC s’encomana a Salvador Illa per intentar guanyar el 14-F

La falta de neveres i la inacció els festius frena el ritme de vacunació

Pauline Harmange: "Els homes en general no són admirables i no intentaré més...

El trumpisme assalta el Capitoli

Inés Arrimadas fitxa com a número dos per Barcelona Anna Grau, líder de SCC a Madrid

El Govern aïlla els municipis durant deu dies després de Reis

Lorena Roldán deixa Cs i se suma al projecte del PP a Catalunya

Catastrofisme lingüístic

“Supervivents” de la poesia catalana, traduïdes a l’anglès (1991)

Materials per educar en la diversitat

Mesurem les reaccions

La màgia que va venir d’Irlanda

Igualtat sense llibertat