NA HELGA PASSEJA DESCALÇA per la platja de Peguera, que es troba situada a Calvià, un dels municipis amb més places turístiques de la Mediterrània. Aprofita els horabaixes perquè el seu ca corri per l’arena. La platja està pràcticament buida. És un dia feiner i només alguns jubilats se la miren des del passeig. “Ahir mateix vaig nedar. L’aigua està a molt bona temperatura. La meva germana viu als afores de Düsseldorf i no s’ho pot creure”.

I és que aquest novembre la Mediterrània ha registrat un temps especialment bo. Un estiu que s’allarga cada vegada més, i que és viscut com un regal per als turistes i residents. Na Helga fa 21 anys que va arribar a Mallorca, i precisament un dels factors clau per quedar-s’hi a viure va ser el clima. “No el canvio per res”, afirma, si bé enguany precisament el que ara és motiu de joia, la temperatura, “era insuportable” a l’estiu. “No record cap any tan feixuc”. De moment aquesta alemanya no fa comptes de deixar l’illa. Ha vengut per quedar-s’hi, però la pregunta és si aquestes temperatures més extremes que ella mateixa ha vist evolucionar en només dues dècades, i que amb el canvi climàtic esdevindran molt més freqüents durant els estius, no provocaran un daltabaix en el sector turístic, la principal indústria de les Balears i de moltes destinacions de platja mediterrànies.

“Sens dubte modificaran l’experiència turística, i segurament als estius hi haurà moments en els quals l’increment de la temperatura provocarà episodis difícils d’aguantar”, explica el físic Romualdo Romero, catedràtic i membre del grup de recerca de meteorologia de la UIB. Els seus treballs situen en un increment de 0,4 graus per dècada el que s’ha observat fins ara des dels anys 60 i, per tant, calcula que la pujada de temperatures serà de 4 graus quan hagi transcorregut un segle. Però aquesta no serà l’única cosa que afectarà els turistes que vénen a les Balears i a la resta de zones de platja de la Mediterrània, sinó també els episodis d’ones de calor. “N’hi haurà més, i seran més fortes i duraran més”, afirma Romero.

Una strong heat wave, que és el terme que fan servir els investigadors en l’àmbit internacional, es considera estar durant sis dies o més a una temperatura igual o superior als 35 graus. Segons les previsions de l’estudi elaborat per Romero i un grup de científics, a finals de segle la península Ibèrica -a excepció del nord- i les Balears poden registrar entre 25 i 45 dies a l’any d’episodis de forta calor. “Els mesuram no només per la temperatura, sinó també per altres variables, com la irradiació solar, que vénen a identificar la nostra sensació de calor. En tot cas, si no hi ha res que faci canviar els models, l’estiu serà molt dur”, afirma Romero.

Sense cap dubte, sembla innegable que el sector turístic mediterrani està a punt d’afrontar un desafiament mai vist fins ara. En paraules del catedràtic d’economia Eugeni Aguiló i d’altres especialistes en la matèria en un informe ministerial sobre els impactes del ja innegable canvi, el clima és “la matèria primera de l’experiència turística”, i, per tant, la seva alteració és una veritable amenaça.

ABSÈNCIA DE DEBAT AL SECTOR

Tot i això, de moment la poderosa Federació Hotelera de Mallorca no disposa de cap estudi ni de cap estratègia pròpia sobre aquesta qüestió. “Fan feina a curt termini, tenen una mentalitat més especulativa, i a més els qui comanden la Federació, els grans hotelers, ja tenen bona part dels seus hotels lluny de la Mediterrània, i per tant senzillament no hi pensen”, assegura un empresari turístic de l’oferta complementària que demana no ser identificat, i que explica així l’absència d’aquest tema en el debat empresarial, tot i que les companyies hoteleres balears són de les més importants del món.

¿Es pot mesurar fins a quin punt el canvi climàtic afectarà la qualitat de l’estada dels visitants? Els científics ja ho estan fent. Els membres del grup de meteorologia de la UIB han aprofitat la tasca i la metodologia d’un grup de recerca canadenc, que ha realitzat una exhaustiva mostra amb tot tipus de situacions i amb cadascuna de les modalitats turístiques, per introduir-hi els paràmetres meteorològics de les Balears. “Aquest mètode ens va agradar perquè recull totes les tipologies turístiques, ja que no és el mateix una persona que es desplaça amb motivacions culturals que una que principalment vol sol i platja”, afirma Romero. A més de la sensació tèrmica, s’han valorat altres elements que afecten el confort, fins i tot els estètics, com l’arena que et pot entrar als ulls si hi ha massa vent. El programa, que ha combinat tots aquests inputs, presenta un resultat gens esperançador per a l’estiu de la Mediterrània occidental. “Segons els models, amb la progressió del canvi climàtic que preveiem, es poden perdre entre 30 i 40 dies del que anomenaríem la situació ideal per a un turista de sol i platja”. És a dir, que la part central de l’estiu, avui la de més demanda i la més cara per als visitants, pot passar a ser un producte de segona categoria a causa del canvi climàtic.

“Des del punt de vista estrictament turístic, no pas ambiental ni climàtic, el que sí que pot passar -explica Romualdo Romero mentre introdueix noves variables al programa-és que tant a la primavera com a la tardor hi hagi més dies de calor, que és el que cerca el turista de platja, i per tant, en el còmput global s’incrementin els dies de temporada”, apunta.

Farà més calor. Fins a extrems difícils de suportar. Però aquesta no serà l’única conseqüència. A més de la innegable alteració de la flora i la fauna, els ecosistemes també es veuran afectats. El físic Damià Gomis, investigador i director de projectes a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), assegura que “les platges naturals seran les que més bon comportament tindran, ja que la natura inalterada sempre té més recursos per adaptar-se al canvi. Les platges que no han patit la urbanització del seu entorn senzillament recularan, correran una mica cap endins, però en principi no sembla que hagin de desaparèixer. En canvi, aquelles que ja estan encotillades amb formigó, com la platja de Palma, poden quedar submergides amb el pas del temps, o amb una franja d’arena molt minsa”, explica. Avui la platja de Palma, amb 40.000 places hoteleres, és la zona turística més important de les Balears. Una reducció de l’amplada de la seva franja d’arena seria una veritable catàstrofe per a l’activitat econòmica.

També els ports patiran aquest canvi a escala global. Puertos del Estado ja ha encarregat diversos treballs a l’equip de Gomis. “Una pujada d’entre 50 i 80 centímetres del nivell de la mar és molt significativa, i per molt que no sembla que hagi d’augmentar la potència de les ones, el fet que es muntin sobre una base que haurà crescut tant fa que puguin ser destructives i fer malbé les instal·lacions portuàries. Per això aquest organisme ja està estudiant com fer recréixer els dics, cosa que suposarà un cost molt important. Per a nosaltres, reforça la idea de l’informe Stern, que planteja la urgència de prendre mesures de mitigació del canvi climàtic, ja que per molt que sembli car i poc atractiu per als grans poders econòmics reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, sortirà molt més barat que adaptar-nos a les conseqüències del canvi climàtic”, opina el científic de l’IMEDEA.

CANVI DE FLUXOS

Qui sí que estudia el grau de transformació que li espera a l’activitat turística és el grup d’anàlisi dels impactes ambientals del turisme, dirigit per Ángel Bujosa. Ara mateix el grup treballa en el projecte Climpact en un intent de mesurar la pèrdua de benestar que experimentarien els turistes davant una reducció de la superfície útil de platja provocada per un augment del nivell del mar, conseqüència del canvi climàtic, així com els efectes derivats d’una pèrdua de transparència motivada per una reducció de les praderies de posidònia. De moment, encara estan quantificant què suposarà el canvi climàtic en termes d’impacte sobre l’economia illenca, però ja disposen d’algunes constatacions.

Un dels seus membres, el catedràtic d’economia Antoni Riera, té llarga experiència a posar xifres als intangibles. Ja va treballar per mesurar el valor econòmic dels espais protegits. Explica que per començar a fer feina s’ha establert un llindar de “pèrdua de benestar” del turista a partir dels 39 graus de mitjana mensual.

La combinació entre aquest paràmetre i la previsió d’increment de temperatures comporta preveure un canvi de fluxos en l’actual model turístic. “Permet constatar una pèrdua d’atractiu, i, per tant, de competitivitat de les destinacions turístiques situades al sud-est de la península Ibèrica (Cadis, Huelva i Granada)”, assenyala Riera, que diu que aquestes seran, per tant, les primeres perjudicades si segueix la progressió actual. Per contra, la corresponent reassignació de fluxos millora el posicionament competitiu de les regions del nord (la Corunya, Guipúscoa, Cantàbria i Lugo).

Els investigadors han treballat també en el disseny de polítiques d’adaptació centrades a maximitzar el benestar dels turistes davant els diferents escenaris de canvi climàtic i així contrarestar les pèrdues d’arribades de turistes a les zones més sensibles. En aquest sentit, per exemple, per minimitzar l’efecte de la pujada de temperatura associat a un escenari d’entre 0,9 i 3,7 ºC a la província de Cadis (la més perjudicada segons el model actual), “caldria augmentar la superfície d’àrea protegida en un 18,65% o, alternativament, ampliar-la només en un 10,38% i complementar-la amb un increment del 19,47% del nombre de platges amb distintiu de bandera blava”.

Per a aquest grup de treball, les destinacions hauran de reaccionar amb estratègies combinades, que van des de la creació de zones d’ombra fins a la diversificació de l’oferta turística cercant altres productes no estrictament de sol i platja, i, per descomptat, la reducció de la petjada de carboni, ja que sense el compromís de totes les activitats econòmiques serà impossible minvar-ne els efectes.

L’EFECTE DE LES RETALLADES

A més de la reducció i desaparició de platges i els episodis cada vegada més freqüents de calor extrema, entre les conseqüències del canvi climàtic hi ha també un augment de la salinització dels aqüífers, un recurs fonamental per a l’abastiment d’aigua a les Balears.

Tot plegat pinta un panorama poc encorajador, que fins ara -que la cimera de París l’ha tornat a situar a l’agenda pública ni que sigui momentàniament- havia desaparegut del debat ciutadà els darrers anys. “La crisi ha jugat un paper negatiu en aquest sentit, i fins a un cert punt és comprensible. Si cada dia veus una cua de persones als punts de repartiment d’aliments, és difícil defensar que es destinin recursos públics a la sensibilització sobre el canvi climàtic. El curt termini marca la política, i això ens ha jugat en contra perquè eren uns anys molt valuosos. Però ara amb la cimera de París hem d’aprofitar l’ocasió i recuperar l’atenció de tota la societat sobre què hi pot fer cadascú”, diu Damià Gomis. De fet, el seu company de departament Romualdo Romero recorda: “Amb les retallades han desaparegut programes importants i fins i tot la tasca de divulgació que es feia en tots els nivells, que consideram important”.

El grup ecologista balear GOB, fundat fa més de 40 anys i, per tant, un dels més veterans de l’Estat, fa dècades que crida l’atenció de polítics i empresaris sobre la necessitat de trobar un model econòmic més sostenible on la generació de riquesa no es basi en el consum exagerat de recursos naturals. Aquest desequilibri ha estat precisament el que ha provocat una emissió exagerada de gasos d’efecte hivernacle. Les Balears han vist com l’arribada de turistes, avui més de 13 milions cada any, no ha deixat de créixer des dels anys 50.

De fet, els darrers cinc anys, per tal de compensar la baixada de la capacitat adquisitiva dels turistes, s’han construït més places hoteleres i també més oferta extrahotelera. Més visitants, més vols i més contaminació per obtenir els mateixos ingressos és precisament el model invers del que necessita el clima. Les Illes emeten avui un 50% més de gasos d’efecte hivernacle que els que emetien l’any 1990. “Cal exigir les polítiques necessàries per capgirar l’actual situació”, diu la portaveu del GOB, Margalida Ramis. “Cal una política integral de sostenibilitat allunyada dels extrems als quals abocam irresponsablement l’illa, derivats, bàsicament, d’una activitat turística intensiva, gran consumidora de territori i recursos, i una distribució territorial extensiva, que requereix grans infraestructures per als desplaçaments, tant de persones com de materials, ja que actualment les Illes importen la majoria dels béns que consumeixen”.

L’organització ecologista ha protagonitzat històriques campanyes demanant que no s’augmenti la capacitat turística, que es diversifiqui l’economia, i que s’aposti per la producció i el consum local. Actualment les Illes importen més del 93% del que consumeixen. “Capgirar l’actual tendència d’increment de la temperatura global obliga necessàriament a revisar els hàbits individuals, però també i sobretot els hàbits que tenim com a societats de consum occidentals, i per això cal necessàriament que el canvi climàtic sigui una qüestió transversal i sempre present en totes les decisions de totes les polítiques que acaben afectant la nostra relació amb l’entorn i el territori on vivim i del qual vivim”, afirma Ramis.

El 52% de la factura ambiental en forma de gasos d’efecte hivernacle el provoca la producció d’energia elèctrica, amb diferència l’element més contaminant de les Balears, i de bona part de la societat industrialitzada. “En el cas de les Illes, crida l’atenció que encara estam produint una part d’aquesta energia amb carbó que ve en vaixell des de Sud-àfrica, perquè continua sent molt més rendible aquest sistema i per això Endesa el manté, bàsicament perquè l’economia del carbó continua estant subvencionada i no s’internalitzen els costos dels impactes que provoca”, assenyala Ramis a tall d’exemple. “Si se substituís aquest combustible per gas es reduirien molt les emissions. Un exemple del molt que es pot fer per mitigar els nostres impactes”, afirma.

Tampoc hi ha una política de mobilitat prou clara, tot i tenir una població resident que supera el milió d’habitants, als quals cal afegir els 13 milions de turistes. “Precisament les darreres mesures, algunes dels nous equips de govern progressistes, continuen apostant per l’ampliació de carreteres. És una mostra de com encara el vehicle privat aconsegueix bona part dels recursos públics, que continuen marcats per l’òptica del que subvenciona l’Estat, que no és part ni deriva d’un pla integral de mobilitat. I mentrestant el transport col·lectiu està en males condicions de conservació i no se’n pressuposten millores, ni un increment de freqüències important, ni encara menys noves línies”, lamenta la portaveu del GOB.

El discurs ecologista ja forma part des de fa anys de bona part dels representants polítics. Però no les actuacions, encara molt pendents d’adaptar les Illes i el planeta a les necessitats de l’home, i no a la inversa. Les Balears són un petit laboratori. Si van ser pioneres en el turisme de masses, per què no ambicionar ser-ho ara en solucions imaginatives? “Ara ja només es pot mirar cap endavant. Podríem ser un model de gestió d’aquesta etapa clau per al planeta, si comencem per les decisions individuals i seguim per les col·lectives. Encara hi som a temps”, sentencia Ramis.

LA POSIDÒNIA POT EXTINGIR-SE CAP AL 2060

SI HI HA UNA ESPÈCIE CLAU per a la Mediterrània, i especialment per a les Balears, és la posidònia. Una planta (i no una alga, com es pugui pensar) que és un veritable pulmó submergit. Les praderies de posidònia tenen un paper ecològic i biològic fonamental a la Mediterrània: allotgen una gran diversitat biològica, serveixen d’aliment i proporcionen refugi a nombroses espècies marines, produeixen oxigen, capten CO i també protegeixen les costes de l’erosió en actuar com a barreres naturals. Per aquest motiu tenen una important protecció legal, tant estatal com europea.

A més, actuen com a filtre i netegen l’aigua, i, per tant, són un aliat no només ambiental sinó també econòmic: sense la posidònia, les aigües transparents de les cales de les Balears i d’altres racons de la Mediterrània que captiven els seus visitants presentarien un aspecte tèrbol.

El fet que la temperatura de la superfície de la mar pugui arribar a incrementar-se uns 3,5 graus durant aquest segle “podria acabar amb la desaparició de l’espècie cap a l’any 2050 o 2060”, assegura el físic Damià Gomis, investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA). El problema no és exactament la pujada de la temperatura mitjana, “sinó que també pujaran els episodis de temperatures extremes”. “La planta no suporta bé estar uns quants dies a més de 28 graus, i aquesta situació ara es dóna un cop cada cinc anys, però amb els models que anam dibuixant a partir dels registres actuals pensam que això succeirà cada estiu, i podria ser mortal per a la posidònia”.

Totes les projeccions mostren que la Mediterrània del segle XXI serà més calenta. Els 3,5 graus que s’espera que pugi la superfície seran menys a mesura que augmenta la profunditat, però així i tot s’espera que el conjunt de la columna d’aigua registri un augment d’1,5 graus.

Els científics de l’IMEDEA, que és un centre de recerca del màxim nivell en l’àmbit marí impulsat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), també han fet servir la posidònia per seguir el rastre de la contaminació. Fa uns anys, l’investigador Antonio Tovar i el seu equip van recollir mostres de cinquanta praderies de posidònia distribuïdes per les aigües de les illes Balears. Van fer l’anàlisi química dels rizomes (tiges subterrànies) per identificar els metalls que s’hi han dipositat els darrers 30 anys.

El seu treball va servir per retratar un dels altres grans problemes a escala mundial, a més de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que és la creixent contaminació. Les concentracions més grans trobades a les tiges de posidònia a l’illa de Mallorca van ser d’alumini, cadmi, crom, coure, plom i zinc.

La conservació dels recursos naturals no sempre és ben entesa per la població, sobretot per aquells que en treuen un rendiment econòmic directe. El sector nàutic ha mostrat discrepància amb el nou Govern Balear, perquè el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, vol aprovar un decret que controli els fondejos de les embarcacions com a mesura de protecció de la posidònia. A l’estiu, milers de barques tiren l’àncora al fons de la mar, i per molt que es recomana fer-ho sobre el fons arenós i no sobre les praderies, no tothom ho respecta. El sector assegura que en general el navegant es comporta bé, i no vol sentir parlar de més regulacions. Però el fet és que les xarxes socials s’omplen anualment de denúncies de bussejadors i ecologistes on es pot apreciar com algunes àncores, morts en el terme més local, fan malbé aquest essencial ecosistema. Les dels grans iots solen ser les que generen més indignació.