CAPS I PUNTES

Pobres fantasmes escaldats

Les aparicions sobrenaturals van ser una especialitat de l’hampa barcelonina: mentre la policia investigava presències fantasmals en un extrem del poble, ells s’emportaven una gran quantitat d’ampolles de xampany, licors i vins de marca

Fer por a la gent és tan antic com la mateixa humanitat. Tanmateix, moltes vegades qui vol espantar algú en surt malparat. El meu pare explicava que, quan ell feia la mili en un batalló de muntanya, tenia el costum de fer el trajecte entre el poble i el campament passant pel cementiri. Una vegada uns bromistes el van emboscar fent-se passar per ànimes difuntes, amb la mala sort que el pare aquell dia portava el màuser, i al primer tret es van acabar les bromes. Tinc uns amics d’Osona que expliquen un relat de final encara més dramàtic. Va tenir lloc en un petit llogaret, durant la postguerra. El sacerdot local espantava les famílies que no anaven a missa, i feia córrer la veu que les seves cases estaven encantades. Fins que una àvia, farta d’aquella situació, va agafar un bastó, va esperar el cura trabucaire i li va obrir el cap. Ningú va obrir cap investigació.

Aquestes històries s’expliquen una mica per tot arreu, però a la nostra ciutat algunes van fer fortuna. A finals de novembre del 1881, el diari La Vanguardia comunicava que un fantasma tenia intranquil·la la població de Gràcia. Una nit, en una torre de Sant Gervasi, es van presentar els espectres, que van resultar ser lladres. La premsa va dir que havien estat morts a trets pels mossos d’esquadra, després es va saber que no, que tot havia estat un rumor dels moltíssims tafaners que van anar-hi a treure el nas. Uns dies més tard, al Circ Eqüestre Barcelonès presentaven un espectacle “d’espectres i fantasmes vius i morts”. I al Teatre Tívoli estrenaven l’obra còmica Los fantasmas de Gracia.

Per les mateixes dates, el Diario de Tortosa informava que s’havien vist dos fantasmes al barranc dels Caputxins. Com en el cas anterior, les aparicions es van aturar de cop quan hi van enviar una parella de la guàrdia civil. Una altra historia amb un desenllaç ben colorista es va produir l’any 1896. La va publicar el diari La Correspondencia de España. Entre els veïns de la plaça de Sant Agustí de Barcelona s’havia desfermat l’alarma. Diverses persones deien haver vist un aparegut al balcó del sacerdot de l’església de Sant Agustí, que duia un llum a la mà i feia unes genuflexions abans de desaparèixer. Però una nit un vianant va ser testimoni del fenomen i, com el meu pare a la mili, anava armat. Aquell bon home va treure un revòlver i va disparar contra l’aparició, que va fugir a tota velocitat. A El País informaven d’una entitat similar, amb un llum al cap, que el 1909 va terroritzar la ciutat de Terrassa. Diverses persones van emmalaltir de l’ensurt, i el sometent local va ser mobilitzat.

Les aparicions sobrenaturals van ser una especialitat de l’hampa barcelonina. El 1932 els veïns del carrer Jaume Giralt van presentar una denúncia contra un espectre que rondava els seus terrats cobert amb un llençol. El sereno i els seus ajudants van esperar-lo, però quan va aparèixer, en veure’s acorralat, va disparar la seva pistola i va fugir. El mateix any la guàrdia civil de Gavà va detenir els lladres que havien fet un robatori al Cafè Montserrat. Per distreure l’atenció, durant uns dies es van fer passar per esperits a l’altre costat de la localitat. Mentre la policia investigava presències fantasmals en un extrem del poble, ells s’emportaven una gran quantitat d’ampolles de xampany, licors i vins de marca. Devien ser fantasmes amb set. 

Etiquetes

Més continguts de