La innovació és una de les vocacions del Cartogràfic, i un exemple d’això és la línia de treball iniciada recentment en el terreny de la contaminació lumínica. Tot sorgeix de l’interès de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per millorar el rendiment del seu enllumenat públic. Segons el responsable de l’àrea d’Observació de la Terra del Cartogràfic, Jordi Corbera, a partir d’aquí va començar un treball conjunt, colze a colze, entre els tècnics de l’Ajuntament i els de l’Institut per desvelar quines eren les necessitats de l’Ajuntament i quines les possibilitats del Cartogràfic.

Mitjançant un dels seus vols amb avioneta i combinant diferents tècniques, els experts del Cartogràfic van aconseguir obtenir una radiografia amb precisió quirúrgica de la quantitat de llum en candeles per metre quadrat que s’emetia a Sant Cugat del Vallès en un vespre concret. Un retrat concret, carrer per carrer, o gairebé podríem dir que fanal per fanal, dels punts on es perdia més llum. És cert que estem acostumats a veure imatges de satèl·lit en què es posa de manifest la gran quantitat de llum que es produeix a les ciutats, però, segons Corbera, “mentre que la precisió d’aquestes imatges és de centenars de metres, amb els mètodes del Cartogràfic s’ha pogut arribar a un matís d’un metre o menys”. A Sant Cugat s’hi van fer dos vols: un el 2012, i l’altre el 2014 un cop aplicades un seguit de mesures. En alguns punts es van observar reduccions en la pèrdua de llum de fins al 40%.

Els tècnics de l’Institut estan convençuts que el mètode és innovador, i, segons Corbera, “diverses grans ciutats d’Espanya i d’Europa” s’hi han interessat i estan valorant la possibilitat de contractar el serveis del Cartogràfic per fer estudis similars. S’han fet alguns vols de prova, però el fet que els contractes no estiguin tancats no permet especificar encara els noms d’aquestes ciutats.

SUSPENEM EN CONTAMINACIÓ LUMÍNICA?

Fa pocs mesos el Govern de la Generalitat va publicar un decret que estableix les bases legals perquè Catalunya disposi en els pròxims anys d’un enllumenat exterior eficient i respectuós amb el medi ambient. Segons Jordi Corbera, els treballs fets a Sant Cugat i altres vols similars de prova han permès arribar a la conclusió que són pocs els casos en què se superin els límits permesos per la normativa. Això és així en el camp de l’enllumenat públic, però la il·luminació que es du a terme en entorns i activitats privades és molt diferent. Corbera especifica que “si s’entra a analitzar els enllumenats de segons quins camps de futbol o centres comercials els excessos ja són molt més freqüents”.

Al Cartogràfic tenen clar que els ajuntaments faran passos per millorar l’eficiència dels seus enllumenats perquè això els suposarà un estalvi en els pressupostos. “Les dades a nivell mundial permeten afirmar que en algunes grans ciutats la despesa en llum pública pot arribar a suposar fins a un 30% del pressupost”, afirma Corbera.

A l’equip de treball que desenvolupa aquest projecte tenen clar que el treball de camp i la feina a peu de terreny continuarà sent necessària i bàsica per solucionar els problemes de contaminació lumínica, però el que ells aporten és una visió global i precisa des de l’aire, i al cap i a la fi el que es veu des de l’aire és la llum que s’escapa.