KNOCKOUT

La primera ginecòloga

El tribunal va revocar la llei convençut aleshores que era injusta. Agnòdice va ser alliberada i les llevadores van recuperar la feina.

A l segle III aC l’Areòpag d’Atenes, la cort criminal, va prohibir a les dones fer de llevadores. Fins aleshores eren elles les que atenien els naixements, però la nova llei ordenava que aquella que gosés incomplir-la seria condemnada a mort. Només els metges, exclusivament homes, podrien atendre els parts. Algunes llevadores exercien en la clandestinitat tot i el risc de perdre-hi la vida. La jove Agnòdice, amb una gran vocació mèdica i dolguda per la imposició, va decidir disfressar-se d’home per entrar com a estudiant a la prestigiosa escola de medicina d’Heròfil de Calcedònia. Tenia un do, va acabar de pressa els estudis i es va posar a treballar i, sobretot, a atendre parts. Un dia, davant d’un part difícil, la pacient es negava a ser atesa per un home. Agnòdice, conscient que calia actuar de pressa, es va aixecar la roba de la túnica per ensenyar-li el seu sexe perquè acceptés posar-se a les seves mans. I va córrer la veu entre totes les atenenques sobre les virtuts d’aquell nou metge. Ben aviat, totes les dones de la ciutat sol·licitaven els seus serveis. L’enorme confiança que aquell jove col·lega despertava en les dones va portar la resta de metges a denunciar-lo al tribunal, acusant-lo de seduir misteriosament les dones. Agnòdice va ser citada a l’Areòpag d’Atenes. Disfressada d’home, va confessar la veritat. Era una dona i reivindicava el dret de les llevadores a assistir les embarassades en els parts i el dret de les dones a practicar la medicina. Agnòdice va ser condemnada a pena de mort. Però les dones d’Atenes es van rebel·lar congregant-se amb fortes protestes irades davant de les portes de l’Areòpag per reclamar la llibertat de la dona que havia salvat les seves vides i les dels seus fills. Denunciaven que els seus esposos s’havien convertit en els seus botxins posant-les en mans de metges sense coneixements dels parts. Estaven condemnant a morir la dona que garantiria el naixement de criatures que en un futur serien útils a la pàtria. El tribunal va revocar la llei convençut aleshores que era injusta. Agnòdice va ser alliberada i les llevadores van recuperar la feina.

La història d’Agnòdice no la sabríem si no fos per una anècdota que va compartir amb el filòsof Aristó de Quios. L’home vivia amb l’obsessió que una mosca se li aturava sempre sobre el nas, que no el deixava viure ni treballar. Estava desesperat perquè metges i savis de la ciutat li negaven la presència d’aquell insecte. Agnòdice, encara disfressada d’home, va conèixer el cas i el va voler tractar. Aristó va acceptar rebre aquell jove metge fent-li abans una pregunta: “Què hi veieu sobre el meu nas?” Ella va mentir: “Una mosca”. I Aristó es va deixar tractar. Agnòdice li va preguntar pels costums de la mosca i les hores en què se li posava sobre el nas, i es va guanyar la confiança del seu pacient. El va visitar regularment per fer un tractament preparatori per solucionar el cas. Aristó li feia cas en tot el que el seu metge li ordenava. Un dia, Agnòdice li va anunciar solemnement que havia arribat el moment d’alliberar-lo de la mosca. Va col·locar Aristó en una postura còmoda, es va treure un ganivet estrany de la butxaca i amb la fulla li va acariciar el nas lleument. Després li va mostrar a Aristó la mosca morta, que ella s’havia tret d’amagat de la butxaca: “Heu-la aquí!”, va exclamar Aristó pletòric. “És aquesta! La reconec! La mateixa que em persegueix des de fa temps, m’inquieta i pertorba els meus estudis!” Diuen que l’obsessió del filòsof va desaparèixer.

Agnòdice va demostrar que escoltar els pacients, tenir la seva confiança i respectar la seva sensibilitat garantia, igual que ara, el seu benestar. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat