Els reptes de la ciència surten del laboratori

Reportatge

Els reptes de la ciència surten del laboratori

La divulgació i la celebració de la recerca són els eixos centrals del Festival de la Ciència, que celebrarà la seva 12a edició els dies 9 i 10 de juny al Parc de la Ciutadella de Barcelona

Els reptes de la ciència surten del laboratori / Mari Fouz

La ciència modela de manera cada cop més intensa la societat. Per posar només dos exemples, els progressos en biomedicina salven milers de vides i, per tant, contribueixen al benestar, mentre que els descobriments en física quàntica i computació determinen els canals de comunicació que fem servir actualment. Res fa pensar que el futur hagi de ser diferent. Les noves tècniques d’edició genètica que podrien permetre modificar l’ADN d’embrions humans i el desenvolupament de la intel·ligència artificial en màquines que cada cop duen a terme tasques més complexes obren un ventall de possibilitats impensables fa pocs anys. Aquests i altres avenços científics continuaran modelant el nostre futur amb un impacte creixent, fet que requereix una gestió atenta d’aquestes possibilitats. Per decidir com s’utilitza l’edició genètica o si es posen límits a la intel·ligència artificial, cal una societat ben informada i amb una cultura científica sòlida. Aquest és l’objectiu principal de la divulgació científica, i no cap altre.

En aquesta línia de treball, l’Ajuntament de Barcelona celebra el 9 i 10 de juny un dels seus projectes més emblemàtics, el Festival de la Ciència, la dotzena edició del qual tindrà lloc al Parc de la Ciutadella. Aquest punt de trobada de la recerca i la innovació amb la ciutadania compta amb una proposta de més de 230 activitats i amb la participació de més de 150 entitats vinculades a la recerca. Experiències virtuals, espectacles científics i una gran varietat de propostes per a infants, joves i adults configuren el programa. Com no pot ser de cap altra manera, un bon nombre d’aquestes activitats se centren en els reptes socials i intel·lectuals que el coneixement científic ja està obrint i continuarà obrint en el futur.

En aquest dossier ens fem ressò d’aquests reptes i, aprofitant l’avinentesa que el 2018 es compleixen 200 anys de la publicació de la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern, abordem el tema de la responsabilitat moral de la ciència i analitzem com la visió de la jove Mary Shelley va crear un text que des de fa dos segles interpel·la qualsevol persona que es proposi fer ús del coneixement científic.

Aquest any, a més, hem tingut la mala sort de perdre dos divulgadors científics de la talla de Jorge Wagensberg i Stephen Hawking. Tal com es farà en el Festival de la Ciència, els recordem amb una selecció d’aforismes en què van cristal·litzar una mirada inquieta i sàvia sobre el món, amanida amb un sentit de l’humor que és l’expressió més subtil de la intel·ligència.

L’emperador de tots els mals

El genetista Siddhartha Mukherjee va guanyar el premi Pulitzer de no-ficció el 2011 amb un llibre en què qualificava el càncer com l’emperador de tots els mals. Una qualificació justificada en tant que aquesta malaltia és la segona causa de mort al món amb 8,8 milions de morts anuals, segons l’Organització Mundial de la Salut -la primera ho són les malalties cardiovasculars, amb 17,7 milions de morts a l’any-. Però les últimes dècades, gràcies a la recerca científica s’han fet progressos importantíssims en la lluita contra el càncer. Gràcies al desenvolupament de l’anàlisi genètica s’han pogut conèixer millor els diversos tipus de tumors i dissenyar tractaments cada cop més específics, personalitzats i eficaços. Així, a Catalunya es curen avui gairebé el 60% dels casos de càncer. Noves tècniques com la immunoteràpia, l’estimulació del sistema immunitari perquè ataqui els tumors, permetran continuar avançant en el repte d’aconseguir que el càncer no sigui una malaltia mortal.

Al Festival...

Cràshncer: en reparació

Microxerrada a càrrec de Rosaura Esteve-Puig / Dissabte 9, 20.45 h

Jo, pacient: càncer de mama

Debat amb Imma Grau i Montserrat Muñoz / Diumenge 10, 17.20 h

Intel·ligència de silici

Quan van aparèixer els primers ordinadors a mitjans del segle XX, de seguida se’n va veure el potencial. Al principi feien càlculs més ràpidament que els humans, cosa que al llarg dels anys ha sigut molt útil i ha propiciat grans avenços científics en àrees tan diverses com l’estudi del canvi climàtic, la física de partícules o la genòmica. Però els ordinadors cada cop han sigut capaços de dur a terme tasques més complexes. Avui ja hi ha màquines que poden aprendre soles a jugar a escacs o a go i derrotar amb contundència els millors humans de cada disciplina. També n’hi ha que escriuen textos, componen cançons i pinten quadres. Fins on pot arribar la capacitat de les màquines? Es pot dir que són intel·ligents? Algun dia podran assolir alguna cosa semblant a la consciència? Ara com ara, estan dissenyades per executar tasques molt concretes, però si en algun moment assoleixen una capacitat més general, de ben segur que ens enfrontarem a un dels reptes més grans de la història.

Al Festival...

Com la robòtica i la intel·ligència artificial canviaran les nostres vides?

Debat amb Ramón López de Mántaras i Alícia Casals / Dissabte 9, 16.30 h

Com ens afecta la contaminació acústica?

Taller amb Leticia Duboc i Rosa Alsina / Dissabte 9, 16.55 h i 17.50 h

Superbacteris en peu de guerra

Cada any moren a Europa 25.000 persones infectades per bacteris que els antibiòtics no poden combatre, cosa que representa un problema de salut pública que cal abordar amb urgència. Els anomenats bacteris resistents o superbacteris són capaços de burlar els antibiòtics actuals i existeixen principalment per dos motius. D’una banda, quan es reprodueixen els bacteris experimenten mutacions, canvis en l’ADN, que poden donar lloc a la capacitat de resistir l’efecte dels antibiòtics. De l’altra, si se’n fa un mal ús i aquests medicaments s’utilitzen quan no són necessaris, es produeix la mort de molts bacteris, però no la dels resistents, que amb menys competència ho tenen més fàcil per reproduir-se i proliferar. Per afrontar aquest repte, els científics treballen en la combinació de diversos antibiòtics, en la identificació de febleses dels superbacteris i en la cerca de substàncies antibiòtiques noves a la natura, sobretot en algues, esponges i microorganismes del fons marí.

Al Festival...

Els bacteris, petits éssers invencibles

Microxerrada amb Lourdes Migura / Dissabte 9, 17.15 h

Antibiòtics i vacunes

Debat amb Joan Gavaldà i Jordi Vila / Dissabte 9, 18 h

Ara un àtom, ara un altre

El 1959 el físic Richard Feynman va llançar un repte en una conferència: 1.000 dòlars per a qui escrivís una pàgina d’un llibre en una superfície 25.000 cops més petita. Al cap de 26 anys, el científic de la Universitat de Stanford Tom Newman va aconseguir escriure la primera pàgina de la novel·la Una història de dues ciutats, de Charles Dickens, en una fracció minúscula del cap d’una agulla. El repte de Feynman i la proesa de Newman van inaugurar el camp de la nanotecnologia, la ciència de manipular la matèria a escala atòmica, àtom per àtom. Gràcies a aquesta capacitat s’han pogut crear materials amb propietats noves, com els que han permès miniaturitzar els sistemes d’emmagatzematge i processament de la informació dels ordinadors actuals. En aquest camp, dos dels reptes que s’estudien avui són la utilització de nanopartícules per administrar medicaments de manera selectiva i la construcció de nanorobots capaços de detectar i destruir cèl·lules canceroses.

Al Festival...

Nanotecnologia en el nostre dia a dia: com ens afecta?

Debat amb Xavier Fernández, Marc Vila, Martí Gibert i Sarah Moreira / Diumenge 10, 12 h

Nanomàgic

Espectacle a càrrec de la companyia Javier Villena / Dissabte 9, 12.35 h i 16.50 h; Diumenge 10, 11.40 h

Gens a la carta

La insulina que s’injecten avui les persones amb diabetis s’obté gràcies a tècniques d’enginyeria genètica. Abans la insulina s’extreia d’animals i, com que no era exactament igual que la humana, sovint provocava problemes d’al·lèrgies que n’impedien l’ús. A més, es necessitaven els pàncrees de 50 porcs per produir la insulina que un diabètic necessita en un any. A part de produir insulina, les tècniques d’enginyeria genètica actuals es poden fer servir per modificar l’ADN d’un organisme en un procés ràpid i barat. L’any passat, per exemple, ja es van editar embrions humans per suprimir una malaltia cardiovascular. Tot i que encara hi ha limitacions tècniques, aquesta fita obre la porta a la possibilitat de manipular els gens no només per curar malalties sinó perquè els embrions donin lloc a éssers humans amb característiques desitjades. Les implicacions ètiques d’aquesta manipulació converteixen la gestió de l’enginyeria genètica en un dels reptes més complexos que haurem d’afrontar com a societat.

Al Festival...

Melanogaster i Minions: mutacions i elements mòbils del genoma

Joc a càrrec de María Bogaerts / Dissabte 9, 11 h

Promeses de la teràpia gènica i noves tècniques d’edició genètica

Debat amb Sílvia Pérez Lluch i Cristina Fillat / Dissabte 9, 17.15 h

La revolució quàntica

Quan als anys 20 del segle XX Heisenberg, Schrödinger i companyia es trencaven les banyes per entendre el funcionament de la matèria a escala microscòpica, poc es devien imaginar la revolució que suposaria aquest coneixement. Gràcies a aquella època d’efervescència intel·lectual s’ha pogut entendre que les partícules elementals funcionen d’una manera molt estranya, molt diferent de com es comporten els objectes del món quotidià. La comprensió profunda del món microscòpic ha permès dissenyar els components principals que avui s’utilitzen en els telèfons intel·ligents o en sistemes d’imatgeria mèdica, com la ressonància magnètica nuclear, que es fa servir, entre altres coses, per detectar tumors. Els últims anys, les tecnologies quàntiques han obert dos reptes en què treballen científics de tot el món: la construcció d’una xarxa de comunicació quàntica, més segura que l’actual, i el desenvolupament d’ordinadors quàntics, més ràpids i potents que els que tenim avui.

Al Festival...

El futur de les tecnologies quàntiques

Debat amb Pol Forn-Díaz, Daniel Cavalcanti i Silvana Palacios / Dissabte 9, 20.20 h

El món és quàntic: art, ciència i tecnologia quàntica

Debat amb Alfonso Rubio-Manzanares, Enrique Lizado, Montse Guardia i J. Manuel Berenguer / Diumenge 10, 13.15 h

La síndrome de la granota bullida

Diuen que si s’intenta ficar una granota en una galleda amb aigua calenta, la granota salta i abandona el recipient tot just tocar el líquid. En canvi, si la granota s’introdueix en una olla amb aigua freda i es posa al foc, com que l’aigua s’escalfa a poc a poc l’amfibi no percep el canvi gradual de temperatura i acaba morint. Aquesta desagradable situació s’utilitza habitualment per exemplificar el procés de canvi climàtic que viu el planeta com a conseqüència de l’activitat humana. Afortunadament, els éssers humans no som granotes i disposem de coneixement científic que ens ha permès mesurar l’abast del problema, coneixe’n les causes i apuntar-hi solucions. Aquest coneixement ens diu que un dels principals motors del canvi climàtic és l’ús de fonts d’energia d’origen fòssil, i també ens adverteix que cal abordar el problema amb un enfocament global. Per tant, el món té el repte de reduir l’ús d’energia, potenciar les fonts d’energia no contaminants i fins i tot trobar-ne de noves.

Al Festival...

El repte de trobar noves energies que no destrueixin el planeta

Debat amb Mònica Lira i Marcel Placidi / Dissabte 9, 19.30 h

Coneix l’impacte de la nostra alimentació

Taller amb Laura Batlle i Gonzalo Blanca / Diumenge 10, 16.50 h i 17.20 h

Misteris particulars

El model estàndard de la física de partícules és una de les teories més completes i precises que s’han elaborat mai. És capaç d’explicar tres de les quatre forces amb què poden interactuar les partícules microscòpiques: l’electromagnètica i les dues forces que entren en joc a l’interior dels nuclis atòmics. A més, aquesta teoria és autora d’una de les prediccions més exitoses de la història: el valor predit d’una propietat magnètica de l’electró va coincidir amb els resultats experimentals fins a tres parts en deu bilions, cosa que equival a mesurar la distància de la Lluna a la Terra i errar en el gruix d’un cabell. Malgrat això, hi ha fenòmens que el model estàndard no és capaç d’explicar: la presència de més matèria que antimatèria a l’Univers i la naturalesa de la misteriosa matèria fosca, que constitueix un 85% de tota la matèria de l’Univers i que, entre altres coses, manté les galàxies cohesionades, són dos dels reptes més roents a què s’enfronta aquesta teoria.

Al Festival...

Descobrint l’Univers

Microxerrada amb Héctor García / Dissabte 9, 20.20 h i 21 h; Diumenge 10, 13.30 h i 14.05 h

Recrea l’origen de l’Univers amb Lego

Taller amb l’Institut de Física d’Altes Energies / Diumenge 10, 15.15 h, 15.55 h i 16.30 h

La importància de respirar

La contaminació atmosfèrica és la responsable del 5% de les morts a Europa i del 12% de les morts a tot el món. Els òxids de nitrogen, el monòxid de carboni i les partícules que emeten els vehicles que circulen per les ciutats i els vaixells que atraquen als ports són els principals responsables d’un problema que en ciutats com Barcelona provoca 250 morts prematures cada any. Aquests contaminants no afecten només els pulmons, sinó que arriben a tots els òrgans, fins i tot abans del naixement. Per tant, a més de malalties respiratòries com l’asma i la bronquitis, la contaminació augmenta les al·lèrgies i s’associa de manera clara amb el càncer de pulmó i cada cop més amb els de bufeta i mama. També hi ha estudis que relacionen el fet de respirar aire contaminat amb un augment del risc de desenvolupar Alzheimer. Potenciar el transport públic i reduir el trànsit és, doncs, un imperatiu per a les ciutats que aspirin a proporcionar una bona qualitat de vida als seus habitants.

Al Festival...

Líquens de Barcelona: indicadors de qualitat ambiental

Itinerari amb Antonio Gómez, Laura Force, Maria Arumí i Pau Guzmán / Dissabte 9, 12.55 h

Contaminació atmosfèrica i salut, més enllà dels pulmons

Microxerrada amb Bénédicte Jacquemin / Dissabte 9, 19.15 h

El materialisme del futur

El món canvia de consistència constantment. Els objectes caducs es renoven amb objectes nous que cada cop estan fabricats a partir de materials més sofisticats, dissenyats per tenir propietats i usos insòlits. En aquest àmbit s’acosten dues revolucions: la dels biomaterials i la del grafè. Els biomaterials es construeixen a partir d’elements procedents d’éssers vius i tenen nombroses aplicacions. Gràcies a les bioimpressores 3D, per exemple, es poden fabricar teixits que podrien ajudar a regenerar parts del cos malmeses per diverses malalties o accidents. També hi ha biomaterials ultraresistents que es poden utilitzar en la fabricació de cotxes i avions. D’altra banda, el grafè és un material del gruix d’un sol àtom que és cinc cops més lleuger que l’alumini i 200 cops més resistent que l’acer. També s’ha descobert que pot conduir el corrent elèctric sense oposar resistència. El grafè i els biomaterials estan cridats a construir literalment el món del futur.

Al Festival...

Biomaterials per a una millor qualitat de vida

Microxerrada amb Javier Fernández i Antoni Isalgué / Dissabte 9, 17.45 h

El racó del grafè

Taller amb l’Institut de Ciències Fotòniques / Diumenge 10, 11 h

Més continguts de