INFOGRÀFICA

La rutina dels genis

TEXT: MARIA LABRÓ / INFOGRAFIA: EDUARD FORROLL

Amb quins costums diaris van aconseguir l’èxit alguns dels grans filòsofs, científics, escriptors i artistes de tots els temps? Com trobaven la inspiració i s’administraven el temps per crear el que els va fer immortals? Aquestes són les rutines, els principals llocs on s'inspiraven i la contribució més important de deu homes i dones que van revolucionar la manera d'entendre les seves disciplines. 

Voltaire (1694-1778)

La Il·lustració va néixer d’un addicte a la feina

François-Marie Arouet, conegut com a Voltaire, treballava entre divuit i vint hores diàries i, segons diuen, només necessitava dormir quatre hores al dia. El filòsof i escriptor es llevava a les quatre de la matinada per treballar des del llit, on dictava les seves idees a un secretari fins al migdia. Prenia entre 50 i 72 tasses de cafè al dia.

Fill d’una família acomodada, tenia la sort de poder retirar-se grans temporades a una finca a Ferney, un paradís rural al costat de Ginebra.

El resum de la seva filosofia es troba en el Dictionnaire philosophique (1764). La seva crítica a l’Església i al règim feudal va contribuir a la preparació ideològica de la Revolució Francesa. 

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

L’èxit del classicisme vienès es va aconseguir passejant

Ludwig van Beethoven començava el dia a les sis del matí. Es preparava un cafè i treballava en les seves composicions fins a les tres de la tarda. Per potenciar la seva creativitat, el compositor feia llargs passejos de més d’una hora pels boscos de Viena i prenia notes en una partitura en blanc.

Era un habitual de la taverna Mayer am Pfarrplatz, a Viena, ja que va viure en un dels pisos superiors de l’edifici.

El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va ser significatiu en les obres per a piano i música de cambra.

Jane Austen (1775-1817)

La calma, clau del triomf dels clàssics de la literatura anglesa

Després de dormir vuit hores, Jane Austen es llevava i tocava una estona el piano abans de preparar l’esmorzar per a tota la família. Durant el dia s’asseia a la sala d’estar per escriure, amb la seva mare i la seva germana Cassandra, i passava les tardes xerrant, jugant a cartes i llegint en veu alta el que escrivia.

Gran part de la seva obra està inspirada en el temps que va passar a la ciutat de Bath, al sud-oest d’Anglaterra.

L'anàlisi de la societat d’una època, unida a un ús magistral de la narració indirecta i de la ironia, han convertit Jane Austen en una de les novel·listes més influents i populars del segle XIX.

Victor Hugo (1802-1885)

El Romanticisme francès entre costums estrambòtics 

L’autor de Nostra Senyora de París tenia uns horaris força normals però uns costums molt sorprenents: cada dia esmorzava tres ous crus, al migdia es banyava amb gel i a la tarda anava al barber. Quan li faltava inspiració, es despullava i demanava que no li tornessin la roba fins que hagués escrit prou.

La ciutat de Montreuil-sur-Mer. Aquest municipi del nord de França en què estiuejava va ser la font d’inspiració d’ Els miserables.

Va dominar el panorama literari francès la segona meitat del segle XIX i no només va commocionar els seus contemporanis, sinó que va inspirar més endavant diverses generacions de novel·listes.

Charles Darwin (1809-1882)

La teoria de l’evolució neix de la teoria de la productivitat

Charles Darwin treballava en tres o quatre períodes intensos de feina de 90 minuts repartits al llarg del dia. El pare de la teoria de l’evolució va demostrar d’aquesta manera que la productivitat no és el resultat de passar més hores a l’oficina. Entre les estones que passava treballant, solia descansar, passejar o passar temps amb la família.

Darwin trobava la inspiració al jardí de casa seva, situada a Downe, un municipi del districte londinenc de Bromley.

Les conclusions sobre les lleis de la vida formulades a L’origen de les espècies i fonamentades en un posicionament científic van entrar en conflicte amb l'explicació que en donava la religió i van transformar el món tal com es coneixia.

Franz Kafka (1883-1924)

A l’Escola de Praga, la inspiració arriba de nit

Franz Kafka treballava en una companyia d’assegurances de Praga i vivia en un petit apartament. L’horari laboral i el soroll del pis només li permetien dedicar-se a la seva veritable passió, la literatura, a partir de les onze de la nit. Alguns dels seus biògrafs asseguren que l’autor de La metamorfosi patia insomni.

El Parc de Chotek. Kafka el va definir com el lloc més bonic de Praga i sovint l’escriptor hi passejava a la recerca de solitud.

Reconegut com un dels autors més rellevants de la literatura universal, la majoria de les seves obres van ser publicades de manera pòstuma. Va aportar a la literatura un nou mecanisme narratiu: el de la paràbola o relat simbòlic.

Pablo Picasso (1881-1973)

El cubisme, un moviment artístic sorgit de la llum de la lluna

El pintor andalús era un animal nocturn. Se n’anava a dormir cap a les tres de la matinada i es despertava quan feia molta estona que havia sortit el sol. A partir de les dues de la tarda es tancava a l’estudi i només s’aturava una estona per menjar. De l’artista asseguren que podia passar-se hores observant un llenç en blanc mentre pensava què hi faria.

Amb 19 anys el pintor va arribar a París. Amb l’arribada al Bateau-Lavoir, a Montmartre, va revolucionar la pintura amb Les senyoretes del carrer d'Avinyó.

Va deixar empremta en cadascuna de les seves múltiples etapes. El seu talent al costat de la seva ingent producció l’han convertit en un dels artistes més populars de la història de l'art.

Coco Chanel (1883-1971)

La feina incansable i el perfeccionisme, les claus de la revolució de l’elegància

Gabrielle Bonheur Chanel, més coneguda com a Coco Chanel, va tenir una vida entregada a la feina. Treballava durant més de deu hores al dia i podia passar-se més de sis hores amb un parell de mànigues. Els seus treballadors asseguraven que no li importava desfer un vestit una vintena de vegades fins que fos perfecte.

Va viure durant 34 anys en una suite de l’Hotel Ritz de París, que avui en dia ha estat batejada amb el seu nom.

Va generar una ruptura en l’opulència de la moda i va crear una línia de roba informal, elegant i còmoda. També es va consolidar com una de les dissenyadores més importants de la història de bosses, perfums, barrets i joies.

Frida Kahlo (1907-1954)

L’art de transformar el patiment

Tot i els problemes de salut que li feien passar llargs períodes fent repòs absolut, Frida Kahlo tenia una jornada atrafegada. Als matins feia classes com a professora i dedicava les tardes a pintar. Tenia instal·lat un mirall al sostre i d’aquesta manera podia pintar-se des del llit. A les nits sovintejava locals d’ambients artístics i polítics

La Casa Azul, al districte de Coyoacán, a Ciutat de Mèxic. En aquest edifici va néixer, va viure i va morir.

Admirada per la seva obra i la seva personalitat, és considerada una icona del feminisme i la màxima representant de l’art mexicà del segle XX.

Pina Bausch (1940-2009)

La constància com a símbol de la renovació de la dansa moderna

La rutina de Philippine Bausch, coneguda mundialment com a Pina Bausch, implicava assajos de dotze hores diàries que només es veien interromputs a la nit. Una de les seves màximes era la constància. Abans d’anar a dormir, seguia analitzant allò que havia treballat durant el dia per millorar-ho l’endemà.

Va transformar el modest ballet de la ciutat de Wuppertal, a Alemanya. Trobava la inspiració arreu del món, on viatjava amb la seva companyia.

Reconeguda per revolucionar el llenguatge de la dansa, va desenvolupar el seu propi llenguatge corporal, un nou estil que la va portar a ser considerada la millor coreògrafa del segle XX.

Versió en paper de la infografia a l'ARA Diumenge:

Font: Daily rituals: How artists work i Daily rituals: Women at work de Mason Currey