El salmó transgènic arriba al mercat

Al Canadà i a Panamà ja es crien els primers salmons transgènics autoritzats per al consum humà malgrat alguns opositors

ELS CULTIUS MODIFICATS GENÈTICAMENT (o transgènics) han sigut polèmics d’ençà que es van començar a conrear als anys 80. Malgrat que s’han estès per tot el món, fins al punt que hi ha països on gairebé tot el cotó i tot el blat de moro que es produeixen són d’aquest tipus, encara hi ha llocs on no s’accepten. A partir d’ara hi haurà al mercat un nou transgènic: el salmó AquAdvantage, el primer animal modificat genèticament per a consum humà.

La manipulació dels gens d’un organisme es va fer possible a partir del 1970, quan es van descobrir les anomenades tècniques de l’ADN recombinant. Es tracta d’estratègies que permeten retallar i enganxar trossos d’ADN, de manera que es poden afegir o treure gens a voluntat. Des de llavors, aquests procediments han millorat molt, fins al punt que avui en dia, amb eines relativament simples i barates com el CRISPR/Cas9, es pot alterar el genoma de qualsevol ésser viu.

Des de ben aviat es va veure que aquest coneixement es podria usar per millorar el rendiment de les collites sense haver de passar pels habituals i laboriosos encreuaments selectius. Les primeres proves es van fer el 1986 amb plantes de tabac a les quals s’havia introduït un gen que les feia resistents als herbicides, una experiència que es va repetir després amb la colza, el cotó, les patates o la soja. Actualment, aquests cultius ocupen més de 180 milions d’hectàrees a tot el món, amb un valor calculat d’uns 15.700 milions de dòlars. La majoria s’utilitzen com a pinso per a animals, però una part arriba també directament al consum humà, per exemple en forma de galetes, pa, olis, cereals per a l’esmorzar, xocolata, condiments, pizzes, crispetes, etc.

RISCOS DELS SALMONS FUGITIUS

A aquesta llista caldrà afegir-hi ara per primer cop un animal, un salmó que es desenvolupa el doble de ràpid que un de normal perquè al seu genoma s’hi ha introduït el gen de l’hormona del creixement. Ja el 2010, la Food and Drug Administration (FDA), l’organisme que regula els fàrmacs i els aliments als Estats Units, havia arribat a la conclusió que aquest peix no representava cap perill per a la salut i el 2012 va decidir que era improbable que tingués un impacte negatiu en el medi ambient. El permís per comercialitzar-lo, que finalment va rebre el novembre passat l’empresa AquaBounty Technologies, és l’últim pas d’un llarg procés d’avaluació que es va iniciar fa vint anys i que culminarà amb l’arribada del salmó AquAdvantage a les botigues, probablement d’aquí uns mesos.

La principal por dels crítics és que, si mai s’escapés un d’aquests salmons de les piscifactories on es crien (per ara només al Canadà i a Panamà), podria competir amb els seus congèneres no modificats i, a causa del seu creixement accelerat, potser arribar a desplaçar-los del seu ecosistema. De moment els estudis sobre aquesta possibilitat no han arribat a cap conclusió definitiva, i la FDA ha certificat que és molt poc probable que puguin fugir. Això no ha tranquil·litzat les organitzacions ecologistes, que ja han engegat iniciatives per aturar-lo.

Malgrat tot, el veritable taló d’Aquil·les de l’AquAdvantage pot ser la poca acceptació que tingui entre els consumidors, que normalment prenen les decisions de comprar o no aquests productes seguint principis més polítics i ideològics que no pas científics. En molts països no és obligat posar a l’etiqueta si un aliment conté o no transgènics, per això molta gent que en principi s’hi oposa els consumeix sense adonar-se’n. Però en el cas de l’AquAdvantage podria ser més difícil, perquè malgrat que tindrà permís per ser venut com un salmó atlàntic qualsevol, algunes grans cadenes de supermercats americanes ja han anunciat que no el volen subministrar.

L’èxit de l’AquAdvantage facilitarà que arribin més animals transgènics a la cadena alimentària. A més, ja existeixen gallines que ponen ous amb una proteïna que permet tractar certs dèficits enzimàtics i cabres que donen llet amb anticoagulants. En les més de tres dècades que fa que es produeixen, cap cultiu modificat ha creat crisis ecològiques o sanitàries i s’espera que la tònica es mantingui amb els animals.

__ Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester

Més continguts de