El suau plaer de viure

Ser horacià representa -o representava fins fa poc- un joc de subtils equilibris: fugir dels radicalismes vitals sense caure en el conformisme, gaudir de l’existència sense oblidar el dolor, aspirar a la felicitat tot i conèixer la condició infeliç de l’ésser humà. Pocs poetes han tingut tanta influència com Horaci, tot i que és veritat que sovint algunes de les seves expressions més cèlebres, com aurea mediocritas o carpe diem, han tingut interpretacions massa esbiaixades i empobridores. Quan avui en dia llegim Horaci tenim la impressió que gairebé tots els conflictes que va afrontar continuen sent els nostres conflictes, si bé ell ho va fer amb un punt de mira més elevat que els que ara ofereixen solucions.D’Horaci m’agrada que parlés de moral sense moralisme. En cap moment recorre a una veritat superior per justificar els seus consells sinó a la pròpia experiència vital. Aquesta és, penso, una gran virtut dels epicuris rigorosos com ell: no necessiten grans sistemes metafísics per orientar la modesta existència humana. Viure el gaudi en el desitjable, foragitar el dolor en el possible. En aquesta combinació es troba el fonament de les nostres conductes en l’amistat, en l’amor o davant del poder. La conseqüència és una invitació a l’alegria intel·ligent i a la reflexió serena a què podem respondre amb gust quan nosaltres mateixos travessem el caos de la vida.Les odes d’Horaci són un dels cims de la poesia i no és estrany que des del Renaixement hagin estat contínues fonts d’inspiració. Les dedicades a l’amistat il·luminen, després, les grans pàgines literàries dedicades al tema, com les de Montaigne. Entre les relacionades amb l’amor tinc preferència per les paraules que Horaci dedica al seu pare: un amor filial, sovint turbulent en la literatura, que en el seu cas és un insuperable exercici d’agraïment, delicadesa i passió. Aparentment el poeta, protegit per Cèsar August però poc propici a les intrigues de poder, era un home modest, menys en la consideració de les seves odes. Creia que perdurarien més que el bronze. I tenia raó.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

El suau plaer de viure

El + vist

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El Govern aïlla els municipis durant deu dies després de Reis

Jennifer Aniston, criticada durament per un adorn nadalenc que ironitza amb la...

Confinament municipal i comerç tancat el cap de setmana: què es pot fer i què no...

L’‘APM?’ s’estavella

Un Quatre Llaunes deixa en evidència un SUV modern en ple temporal de neu

“Hauria pogut vendre 1.000 tortells de Reis gràcies al premi, però no els hauria...

L’any que s’aixecaran més barreres de peatge a Catalunya

La nevada ja acumula més de 30 centímetres al sud i seguirà demà

Una vintena d'epidemiòlegs i estadístics demanen posposar la tornada a l'escola...

El + comentat

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

La decadència enyorada

El PSC s’encomana a Salvador Illa per intentar guanyar el 14-F

La falta de neveres i la inacció els festius frena el ritme de vacunació

Pauline Harmange: "Els homes en general no són admirables i no intentaré més...

El trumpisme assalta el Capitoli

Inés Arrimadas fitxa com a número dos per Barcelona Anna Grau, líder de SCC a Madrid

El Govern aïlla els municipis durant deu dies després de Reis

Lorena Roldán deixa Cs i se suma al projecte del PP a Catalunya

Catastrofisme lingüístic

“Supervivents” de la poesia catalana, traduïdes a l’anglès (1991)

Materials per educar en la diversitat

Mesurem les reaccions

La màgia que va venir d’Irlanda

Igualtat sense llibertat