COMPANYS DE VIATGE

El teatre de la consciència

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

La seva llegenda ha eclipsat sovint la seva vàlua literària. El Grup de Bloomsbury va ser possiblement la constel·lació intel·lectual més brillant del període d’entreguerres a l’Europa de la primera meitat del segle XX. Enmig de l’excepcional conjunt, Virginia Woolf va brillar amb llum pròpia, però, com acostuma a passar, l’estela que va deixar aquesta llum va ser sinuosa i la seva obra, després de tenir un reconeixement immediat, va caure en un cert oblit fins que va ser recuperada amb força, convertida ja Virginia Woolf en mite feminista, a partir dels anys seixanta. Potser el seu text més llegit -o citat- des de llavors és Una cambra pròpia, un revolucionari al·legat sobre l’emancipació de la dona.

També algunes de les seves novel·les han tingut una repercussió sostinguda, començant per Orlando, el seu llibre més conegut, una travessia summament singular per tres segles de la història anglesa en la qual Virginia Woolf deixa constància del seu avantguardisme literari i de la seva capacitat per renovar el llenguatge de la novel·la pel camí de Proust i amb afinitats amb Joyce. L’angle triat per Woolf en la seva estratègia narrativa és el de la introspecció i el monòleg interior, unit tot això a una contínua experimentació lingüística que li va valer i li val molts detractors. Orlando, per tant, és un text de gran força evocadora encara que de lectura complexa. Requereix una predisposició especial del lector.

Tanmateix, per a mi, el llibre més conseqüent amb les aspiracions de Virginia Woolf és Les ones. En aquesta novel·la, radical en la seva concepció, l’escriptora prescindeix gairebé completament de la “realitat exterior” per endinsar-se en les tortuositats de la consciència dels seus personatges. Intenta construir una mena de teatre de la consciència en el qual els actes exteriors dels éssers humans amb prou feines són ombres quan es comparen amb l’autèntica veritat de la vida interior. Una vida, la que transcorre a través de la consciència, que és lliure, ambigua, obliqua, fràgil i poderosa simultàniament. Com el mateix personatge assumit per Virginia Woolf.

Més continguts de

El + vist

El + comentat