ELS NEANDERTALS UTILITZAVEN LA BOCA COM SI FOS UNA TERCERA MÀ. Aquesta és una conclusió entorn a la qual han treballat investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona, en un estudi amb l’Istituto Italiano di Antropologia de Roma. Es tracta d’un tema polèmic entre els especialistes, tot i que està comprovat que la seva dentadura era molt més robusta que la dels Homo sapiens. Per això, els científics han obert el debat a diferents hipòtesis. “Potser està relacionat amb una limitació, per part dels neandertals, per coordinar el cervell, l’ull i la mà, i per això necessitaven utilitzar la boca com a punt de suport intermedi”, afirma Marina Lozano, investigadora de l’IPHES i coautora de l’estudi que recull les conclusions i que publica la revista científica Journal of Anthropological Sciences ( JASs ).

Per treure’n l’aigua clara, els investigadors han d’explorar un ampli ventall de possibilitats a través de les quals cal estudiar multitud de variables, com l’anatomia cerebral, el desgast dental, l’anatomia de la mà, la indústria lítica i l’organització dels seus espais, entre d’altres.

El fet que fessin servir més la dentadura no s’explica per cap impediment a les mans. Pel que sembla, “tot i algunes diferències anatòmiques, no tenien cap limitació funcional per fer les mateixes tasques o moviments que els humans actuals amb les seves mans”, segons Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES.

CAÇADORS CAÇATS

Un altre estudi recent de l’IPHES, en el qual han participat la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València, també mostra que, tot i que una de les qualitats dels neandertals era ser molt bons caçadors, això no els lliurava de ser víctimes de l’atac dels grans carnívors.

Els autors de l’estudi han arribat a aquesta conclusió a partir d’un estudi metodològic de 140 casos recollits en informes forenses de tot el món en què els individus presentaven traumatologies causades en els nostres dies per carnívors, com lleons, tigres, óssos i lleopards, entre d’altres. “El que hem fet ha sigut comparar les patologies dels homínids actuals registrades en els informes forenses amb les observades en fòssils de neandertals. Les patologies actuals són molt semblants a les detectades en els homínids del listocè. S’adeqüen al mateix patró i, per tant, interpretem que els neandertals eren també atacats per grans carnívors”, comenta Edgard Camarós, investigador de l’IPHES. En aquest sentit, un exemple concret és el del crani infantil descobert a Cova Negra (València), que conté marques d’un carnívor de grans dimensions sense identificar. “Això posa de manifest la importància que la depredació té en l’evolució humana, així com la forta pressió que hi havia entre aquesta espècie i els grans carnívors de la Prehistòria”, manifesta Edgard Camarós.

Però l’estudi va més enllà, perquè a partir d’ara la medicina forense podrà beneficiar-se del coneixement sobre els neandertals, ja que podrà identificar a quin animal pertanyen els senyals d’atac observats en els cadàvers actuals. “I fins ara no disposàvem de res similar”, assegura Egdard Camarós. A més, remarca: “L’ús de la medicina forense per explicar el passat aporta molta informació i obre un camí cap a nous enfocaments en què no hi ha fronteres entre ciències”.