Pocs edificis poden presumir d’haver donat nom a tot un barri. A la ronda de la Torrassa, a pocs passos de l’estació de metro de Santa Eulàlia, hi ha les restes d’un edifici en mal estat, separat de la vorera per un muret. Aquesta antiga masia, que amaga les restes d’un castell medieval, és la Casa de la Torrassa, un casalot que va batejar la rodalia. I que, malgrat el lamentable estat que presenta, és un edifici catalogat que espera la restauració. Un monument a la identitat local, al qual els seus veïns no poden renunciar sense perdre un bocí del seu passat.

Part de la meva família paterna era d’aquesta barriada de l’Hospitalet, fronterera amb el barri de Sants. Quan hi vivien els meus parents això era una petita Múrcia, una comunitat d’emigrants meridionals que treballaven en alguna de les nombroses fàbriques i tallers de la zona. Carn de canó que a la postguerra va ser un viver de lluitadors antifranquistes. Mil anys abans, però, l’actual ronda de la Torrassa només era un turó que dominava visualment un tram del camí ral i de la costa, on s’hi havia construït una torre de vigilància, una torrassa, que amb el temps es transformaria en el castell de Bellvís. La fortalesa, del segle XII, va ser excavada ara fa una dècada. Disposava d’un mur de cinc metres d’altura protegit per un fossat, pensat per garantir la seguretat del territori entre la costa i l’actual Hospitalet.

El castell es va mantenir dret fins al segle XVI, quan es va convertir en una masia fortificada, amb gruixudes parets i la torre quadrada que li va donar nom. Llavors el litoral català patia els continus atacs dels pirates procedents del nord de l’Àfrica, i la Casa de la Torrassa va esdevenir un lloc de guaita i de refugi per a la població, en cas d’emergència. Però a mesura que aquest perill desapareixia, el mas va experimentar diverses ampliacions i reformes durant els segles XVII i XVIII, i va esdevenir una residència familiar. En aquella època, la Torrassa també era coneguda com la Torre Llampada o la Torre Esllampegada, segons sembla perquè li va caure un llamp al damunt. Pertanyia als Cortada, dels quals l’havia heretat Rafael de Cortada, el famós baró de Maldà, que era un dels principals propietaris de l’Hospitalet. Al seu Calaix de sastre cita diverses visites als seus masovers, en Joan Batllori i la Maria Batllòria, que li guardaven la casa.

Durant el segle XIX es van realitzar diverses modificacions a la masia, que van canviar-ne la fesomia. A finals d’aquella centúria era una casa de camp que quedava al davant del Canal de la Infanta i de l’estació del ferrocarril. El 1884 va patir l’assalt d’uns lladres que van ser neutralitzats per la ràpida actuació de la Guàrdia Civil, i va començar un tiroteig que va deixar dos morts. A principi del segle XX, aquell edifici solitari va ser engolit per la nova barriada que li suplantava el nom, i es va veure envoltat de barraques, tallers i pasillos, com els que dissenyava l’arquitecte municipal Puig i Gairalt per donar un habitatge digne a la gent pobra.

L’any 2006 es va dur a terme un estudi documental de la casa i de la seva història, amb el projecte de transformar-la en un centre municipal destinat a l’oci per a infants. Així, entre el 2007 i el 2008 s’hi van realitzar dues campanyes arqueològiques que van posar al descobert l’antic castell medieval. Unes restes que l’Ajuntament de l’Hospitalet es va comprometre a restaurar, però que s’han aturat des de llavors. Ara els veïns han passat a l’acció, amb pancartes i cartells informatius, i han comunicat que seguiran amb la reivindicació passat l’estiu amb una recollida de signatures. Les velles pedres de la Torrassa sembla que reviuen.