El viatge a la immortalitat

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Avui dia es pot reconstruir amb força certesa el camí que van seguir els anomenats retrats del Faium, pintures trobades en la seva immensa majoria a la regió del Faium, a Egipte, i produïdes fa uns dos mil·lennis (des del segle I abans de la nostra era fins al segle II). Originalment els retrats, lligats a la tradició hel·lenística i romana, presidien, a l’alçada de la cara, les mòmies dels difunts enterrats segons la tradició egípcia. Amb posterioritat els retrats van ser autònoms, portàtils, separats de l’estructura que contenien les mòmies. S’ha apuntat que així s’evitava la seva profanació en cas de saqueig de les tombes. Sigui com sigui, els retrats, per dir-ho així, es van convertir en quadres en el sentit modern. Sabem, doncs, algunes coses sobre els retrats del Faium: la procedència, l’estil i les tradicions que hi conflueixen. També sospitem que siguin els inspiradors de les icones a través del primitiu cristianisme oriental. No obstant això, desconeixem amb exactitud el que és principal: quina era la seva finalitat? Per a què servien els retrats del Faium? Vull pensar, en aquest cas, que la hipòtesi més agosarada és també la més encertada.

Dones i homes posaven per als artistes del Faium perquè quedés testimoni del seu rostre abans d’emprendre el viatge a través de la immortalitat. Serien les fotografies del passaport per travessar les fronteres del més enllà. És possible que també fossin un model per a la futura resurrecció de la carn. Totes aquestes respostes no solucionen l’enigma. Ja que s’han trobat retrats de totes les edats, es fa impossible saber quina era l’edat escollida per materialitzar la imatge immortal. Hi ha, finalment, una lliçó de pintura: són retrats frontals però amb una lleugeríssima inclinació dels ulls. Quin era el destí d’aquestes mirades malenconioses però tan serenes?

Més continguts de