FA TRES ANYS un home obès va anar a l’hospital danès de Hvidovre per sotmetre’s a una operació de reducció d’estómac. En principi es tractava d’una intervenció quirúrgica de medicina bariàtrica com qualsevol altra, si no fos per un fet important. Una setmana abans de l’operació l’home va donar una mostra de semen a uns científics danesos. Al cap d’una setmana de l’operació en va donar una altra i, un any més tard, una altra. Els científics estaven investigant una hipòtesi interessant i polèmica al mateix temps: que les vivències d’un home poden alterar-ne els espermatozous i que aquests canvis, al seu torn, poden provocar alteracions en la seva descendència.

La idea dels investigadors danesos entra en conflicte amb el pensament convencional sobre l’herència, que estableix que els progenitors només transmeten gens als seus fills. Una persona hereta gens que la predisposen a l’obesitat, l’estrès o el càncer, o no els hereta. Però el fet que els pares d’algú fossin obesos o patissin ansietat puntualment quan el van concebre no en recodifica els gens. En qualsevol cas, els últims anys, una sèrie d’experiments en animals han posat en qüestió la concepció convencional de l’herència i han suggerit que hi ha altres mecanismes implicats en el procés.

A tall d’exemple, el 2010 el Dr. Romain Barres, de la Universitat de Copenhaguen, i els seus col·legues van sotmetre rates mascles a una dieta amb un alt contingut en greixos i després les van aparellar amb femelles. En comparació amb les rates mascles que havien seguit una dieta normal, els descendents de les rates que s’havien alimentat amb una dieta alta en greixos tendien a guanyar més pes, acumular més greix i tenir més problemes a l’hora de regular els nivells d’insulina.

Menjar aliments amb un alt contingut en lípids només és una d’una sèrie d’experiències que pot viure un pare i que poden canviar la seva prole. L’estrès n’és una altra. Les rates mascles exposades a situacions estressants van donar lloc a cries amb una resposta a l’estrès disminuïda.

Per trobar el vincle entre les vivències del pare i la biologia de la seva prole, els científics han examinat el semen amb deteniment. Els espermatozous aporten el seu ADN a un ovari, com és sabut, però els gens que transmeten estan regulats per moltes molècules, els anomenats factors epigenètics. Aquestes molècules poden respondre a influències de l’entorn silenciant alguns gens i activant-ne d’altres segons les necessitats. Hi ha estudis que apunten que els canvis en els factors epigenètics es poden transmetre a la descendència a través dels espermatozous.

La Dra. Tracy L. Bale, neurocientífica de la Universitat de Pennsilvània, va examinar el semen de rates mascles estressades. I va detectar nivells poc habituals d’unes molècules epigenètiques anomenades microARN. Van crear una barreja de microARN i la van injectar a pares tranquils. Bale i els seus col·legues han trobat que els descendents dels mascles injectats també tenen una resposta a l’estrès alterada.

La idea que les respostes a l’entorn puguin influir en la salut té implicacions enormes. Ara bé, en humans resulta molt més complicat de comprovar. El 2013 Adelheid Soubry, epidemiòloga molecular de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), i els seus col·legues van estudiar 79 nounats i van observar diferències de tipus epigenètic entre els nadons que tenien un pare obès i els que no. ¿La causa real d’aquests canvis és l’obesitat dels homes? Barres i els seus col·legues es van proposar investigar aquest vincle potencial de dues maneres.

En primer lloc, van recopilar semen de 10 danesos obesos i de 13 danesos prims. Els investigadors hi van observar nombroses diferències de caràcter epigenètic. Un dels tipus de factor epigenètic que van examinar són una mena de barrets moleculars que es fixen a sobre l’ADN per mitjà d’un procés anomenat metilació. Barres i els seus col·legues van detectar més de 9.000 gens en què hi havia diferències en la pauta de metilació entre els homes prims i els obesos.

A continuació, els científics van buscar sis homes obesos que s’haguessin sotmès a operacions de cirurgia bariàtrica per observar com el fet de perdre pes modificava aquestes pautes de metilació. En un article publicat a finals de novembre a la revista Cell Metabolism, Barres i els seus col·legues van detectar més de 3.900 gens que es metilaven d’una manera diferent un any després de l’operació.

Entre els gens alterats epigenèticament hi ha els que afecten comportaments com ara el control de l’apetit. Tot i això, Barres afirma que el nou estudi no demostra si els canvis tenen algun efecte sobre els fills. “No vull especular sobre si és positiu o negatiu per a la generació següent”. Actualment, Barres ha ampliat l’estudi per comparar les pautes epigenètiques dels espermatozous de pares obesos amb les pautes que presenten les cèl·lules de la sang dels seus fills. “Mirarem de dilucidar si hi ha alguna cosa que es transmeti als fills”, explica l’investigador.

Altres científics manifesten opinions contraposades sobre l’estudi. D’una banda, consideren que, en efecte, els investigadors van fer servir mètodes sofisticats per estudiar les diferències epigenètiques que presentaven els espermatozous, però es mostren reticents a treure conclusions generals. El Dr. John M. Greally, expert en epigenètica de l’Albert Einstein College of Medicin de Nova York, assegura que és possible que les diferències genètiques entre els homes fossin les principals culpables de les diferències observades als seus espermatozous. D’altra banda, tem que el nombre d’homes que van participar a l’estudi sigui massa reduït. Les diferències detectades en una mostra tan petita poden ser aleatòries. Opina que encara cal treballar molt per detallar els efectes epigenètics que es transmeten de pares a fills. Greally creu que cal fer un estudi de centenars de persones. “És factible. Només cal tenir la gosadia de fer-ho”, conclou.