A ntoni Vila Casas és un personatge difícil de definir amb una sola paraula. És polifacètic, multidimensional, però sempre congruent. Sobre la base de ser farmacèutic i creador de molts medicaments i laboratoris, des de petit l’ha apassionat sempre l’art i el col·leccionisme. Ha reunit segells, balances de pesar cartes, estris de laboratori i, evidentment, obres d’art. Ja a casa dels seus pares, a l’Eixample, admirava els quadres que guarnien el pis, i durant la seva vida professional sempre va mantenir una vida vocacional: la de l’art. El seu entorn vital (habitatge, despatxos, oficines, laboratoris, etc.) sempre ha estat presidit per l’art. No ho ha fet fredament sinó molt a prop dels artistes i els seus estudis, dels galeristes, dels marxants, dels crítics, i el més important és que ho ha fet sense apriorismes estilístics ni endut per les tendències en voga. AVC no és un col·leccionista acrític o compulsiu. Té molt de nas, ull crític i molta cultura visual no solament per a les arts plàstiques sinó també per al cinema. Per això gairebé sempre l’encerta.

Al llarg dels anys, d’aquests joiosos 90, ha anat completant les seves col·leccions dins dels esquemes cronològics establerts per ell mateix, és a dir, del 1930 al 2030. Per tant, les seves col·leccions integren els principals corrents que s’han produït a Catalunya amb artistes nadius i/o formats o arrelats al país. Penso que això ens permet dir que les seves són les col·leccions d’art contemporani més completes que hi ha hagut entre nosaltres. Però la seva vocació col·leccionista ha anat més enllà i per a les seves obres ha col·lecionat edificis històrics singulars, tan procedents del món civil com de l’industrial.

La seu de la Fundació ocupa un edifici modernista al carrer Ausiàs Marc de Barcelona on hi ha les oficines i diverses sales d’exposicions. La principal col·lecció de pintura la trobem al Museu de Can Framis, al Poblenou de Barcelona. La col·lecció d’escultura condicionada en una antiga fàbrica de suro de Palafrugell i el seu entorn es coneix com a Museu Can Mario, i l’última iniciativa ha sigut el Museu Palau Solterra, un antic edifici senyorial de Torroella de Montgrí on trobem la més completa col·lecció de fotografia moderna de Catalunya. Tots aquests espais, juntament amb els concursos per a joves de pintura i fotografia que incorporen els premiats al fons de les col·leccions, tenen activitat sempre, fins i tot en aquests temps difícils.

AVC afirma que part de la seva cultura visual la va assajar en els embolcalls i la publicitat dels seus laboratoris. Logos, colors, disseny, cartells, són treballs que recorda perfectament i que menciona contínuament perquè té una memòria d’elefant que conserva plenament.

Una cosa que ha fet amb persistència és fomentar el col·leccionisme d’altres col·leccionistes amics. Entre l’any 2010 i 2017 va impulsar a Can Framis deu sessions sota el títol L’art de col·leccionar, en les quals van ser seleccionats deu col·leccionistes que generosament van cedir les seves obres i van participar en un col·loqui obert amb una gran assistència de professionals de l’art. Uns convidats que confirmen l’obertura de mires d’AVC. Des de l’art conceptual fins a la pintura del segle XX catalana o des de el videoart fins a les col·leccions contemporànies internacionals, incloent-hi les més eclèctiques però vinculades a les avantguardes catalanes.

Com afirmaven els quaderns editats per la Fundació: “Amb el pas dels anys el col·leccionisme ha anat canviant, però la vocació col·leccionista que respon a una aventura intel·lectual i a una experiència estètica es manté”. El col·lecionisme, per a AVC, és un acte de sensibilitat, cultura i intuïció més enllà d’una inversió o d’una possessió. I com va dir Balzac, els col·leccionistes són “els homes més apassionats que hi ha al món”.

Aquest és el millor qualificatiu que podem dedicar a AVC, un apassionat amb cor catalanista.

Selecció de les obres i comentaris de Natàlia Chocarro, directora de projectes externs de la Fundació Vila Casas