Els elements principals per elaborar el whisky són l’aigua, el gra (que en el cas del malta és l’ordi), el llevat i la torba. El procés d’elaboració té diverses etapes.

L’ordi se submergeix en aigua durant dos o tres dies per guanyar humitat. Tot seguit es trasllada als terres de maltejat. Allà es deixa germinar durant uns sis dies.

Per parar el procés de germinació es transfereix el gra a un forn anomenat k iln. Per assecar-lo es fa servir aire calent, foc de torba o bé una combinació de les dues coses. L’assecatge té una gran influència en el gust.

En aquest procés el gra s’esmicola i produeix clofolla (un 20%), gra trencat (70%) i farina (un 10%). L’ordi maltejat i mòlt s’anomena grist.

El grist es barreja amb aigua en un gran contenidor circular fet de ferro colat o d’acer inoxidable per extreure’n la màxima quantitat de sucres fermentables. La mescla ha de fer-se a una temperatura d’uns 63-67ºC i durant uns 20 minuts. Després se separa l’aigua, anomenada wort. El procés es fa quatre vegades.

El wort,refredat, es posa en uns grans dipòsits de fusta o acer inoxidable i s’hi afegeix llevat. La fermentació dura un mínim de 48 hores. El líquid generat s’anomena wash, l’antiga cervesa.

El wash es trasllada a un contenidor al costat dels alambins, diferents en cada destil·leria perquè la seva forma és important a l’hora de donar un gust propi a cada whisky. S’escalfen els alambins per separar l’alcohol, que bull abans i va a parar a uns condensadors en què els vapors es transformen en líquid. Se solen destil·lar dues o tres vegades. El líquid resultant és incolor i té un grau alcohòlic que sol anar del 60% al 78%, tot i que es redueix amb aigua fins a assolir el 63,5%. Tot seguit l’alcohol es posa en bótes.

Les bótes, de roure, es guarden en magatzems, que a Islay solen ser al costat del mar i, en ser permeables, l’entorn influeix en la maduració, que sol durar entre 10 i 20 anys.

El whisky es pot embotellar directament des de la bóta, mantenint la mateixa graduació. Sovint, però, s’hi afegeix aigua per reduir-ne el grau alcohòlic -moltes vegades al 40% o 43%-. Si un whisky és etiquetat com a single malt ha d’haver estat 12 anys en una bóta. En general per obtenir un producte consistent i sempre igual es barreja whisky de moltes bótes, sovint amb edats diverses.