Els ximpanzés endevinen la intenció dels altres millor que els humans

Un estudi conclou que, durant el joc, aquests primats són més bons jugadors perquè són més capaços de predir què farà l'adversari i elaborar estratègies per guanyar

ELS HUMANS SOM ELS ÉSSERS VIUS amb el cervell més avançat. Només cal mirar el que hem construït al llarg dels últims mil·lennis de civilització per estar segurs que cap animal podrà mai fer-nos ombra en creativitat i capacitat d’entendre i manipular el nostre entorn. Però això no vol dir que siguem sempre els més hàbils en tot el que està relacionat amb les funcions cerebrals. Un article publicat fa poc a Scientific Reports demostra que els ximpanzés ens superen en certes habilitats mentals, concretament en les activitats estratègiques que es mesuren amb l’anomenada teoria dels jocs.

La família hominidae comprèn els humans i també els goril·les, els orangutans i els ximpanzés. De tots aquests primats, els que més s’assemblen a nosaltres són els últims. De fet, vam divergir dels ximpanzés fa només entre quatre i sis milions d’anys, un temps relativament curt en termes evolutius. És obvi que som molt diferents d’ells, tant físicament com intel·lectualment, però, al llarg dels anys que fa que s’estudien els primats, s’ha vist que els ximpanzés tenen alguns comportaments que recorden els nostres, sobretot pel que fa a certes interaccions socials. Són fins i tot capaços d’organitzar guerres a gran escala, com la que va tenir lloc a Tanzània als anys 70 del segle passat i que va enfrontar durant quatre anys dos grans tribus que seguien reis diferents.

MÉS BONA MEMÒRIA A CURT TERMINI

A part de les semblances a nivell social, els científics estan molt interessats a entendre si també hi ha paral·lelismes a nivell del funcionament del cervell, per exemple a l’hora de prendre decisions. Unes proves que s’usen en aquests casos són les que es basen en la teoria dels jocs, que es van popularitzar ara fa més de seixanta anys. La majoria plantegen problemes senzills que cal resoldre estratègicament per aconseguir una recompensa millor que la dels contrincants.

En l’estudi que mencionàvem, uns investigadors de l’Institut de Recerca de Primats de la Universitat de Kyoto, al Japó, van proposar un joc informàtic a un grup de ximpanzés i a dos d’humans (un d’estudiants d’universitat i l’altre d’habitants d’un poble de l’Àfrica sense formació universitària). Era la primera vegada que es feia un experiment així. En cada categoria s’agrupaven els individus en parelles, que seien davant d’uns ordinadors amb dos botons, sense parlar o interaccionar entre ells. Havien de prémer el botó de la dreta o el de l’esquerra amb l’objectiu de predir què triaria el seu company. Si ho aconseguien, obtenien una recompensa: un tros de poma els ximpanzés i diners els humans.

John Forbes Nash, el matemàtic que es va fer famós gràcies a la interpretació que en va fer Russell Crowe a la pel·lícula Una ment meravellosa, va anunciar que per molt bé que ho faci un jugador, el nombre de vegades que pot guanyar té un límit. És el que es coneix com l’equilibri de Nash, una idea que va presentar en la seva tesi doctoral el 1950 i que va reportar-li el premi Nobel més de quaranta anys després. En l’experiment, els simis van aprendre a predir els moviments de l’oponent més ràpidament que els humans i van arribar a l’equilibri de Nash en menys temps.

Els investigadors creuen que el que fa que els ximpanzés siguin especialment bons en aquests jocs és que tenen més bona memòria a curt termini, com se sap de fa temps, i així poden reconèixer més fàcilment els patrons de resposta que apareixen en el joc.

La hipòtesi també diu que el fet que el cervell humà s’hagi especialitzat en capacitats cognitives superiors, com per exemple el llenguatge, ha fet que a canvi perdés capacitats més bàsiques com aquestes. També ho ha afavorit el fet que els ximpanzés han de sobreviure en un món salvatge. Això els obliga a ser molt competitius, mentre que els humans solem afavorir més la cooperació. Tot plegat ha facilitat que els simis hagin evolucionat fins a ser capaços de predir eficaçment els moviments dels adversaris. La nostra lentitud a entendre els patrons de comportament segurament ens causaria un munt de problemes si haguéssim de viure a la selva.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester.

Més continguts de

El + vist

El + comentat