PLANETA

Com la xina s’ha apoderat del teu televisor

La tecnologia xinesa ha fet un salt impressionant al llarg de l’última dècada i cada cop més està fabricant aparells més complexos. Ho fa, però, sense oblidar la fabricació dels productes més senzills que impulsen les seves exportacions i confia fer el salt cap a les indústries d’avantguarda aviat

FONT I TEXT: NEW YORK TIMES / INFOGRAFIA: EDUARD FORROLL

El 'Made in China' es fa realitat

La televisió més venuda l’any 2009 als Estats Units va ser la Sony Bravia i, com molts altres models del moment, tenia l’etiqueta de Made in China [Fet a la Xina]. El que realment no sabíem és que això no era del tot cert. Tot i que la manufactura es va realitzar en una fàbrica del gegant asiàtic, la majoria de components de l’aparell no provenen d’empreses del país. Si explorem un dels televisors més venuts l’any 2017, la cosa canvia. L’aparell segueix produint-se a la Xina, i les peces a l’interior també són d’origen xinès.

La Xina està produint cada vegada productes més complexos a una velocitat vertiginosa i a una escala sense precedents, i d’aquesta manera s’ha transformat en la segona economia més gran del món. Però a dia d’avui té un ambiciós pla per arribar encara més lluny, intentant enderrocar l’ordre econòmic tradicional i convertint-se en un gegant que pugui dictar les regles del comerç. No es tracta només d’impulsar el creixement, també es tracta de seguretat nacional i autosuficiència. L’aspirant a potència econòmica vol crear campions nacionals en indústries d’avantguarda per rivalitzar amb gegants occidentals com Apple i Qualcomm. Tot i que la Xina té un llarg camí per recórrer, el Partit Comunista aporta tot el pes econòmic de l’estat i obliga els altres països a jugar a la defensiva. En fer-ho, la Xina està plantejant un nou model de fabricació. Els llibres de text sobre economia presenten una trajectòria comuna per als països en vies de desenvolupament. Primer fan sabates, després acer. A continuació, es traslladen als cotxes, ordinadors i telèfons mòbils. Finalment, les economies més avançades se centren en materials semiconductors i l’automatització. A mesura que pugen en l’escala de la fabricació, abandonen alguns béns més barats al llarg del camí. Això és el que van fer els Estats Units, el Japó i Corea del Sud. Però la Xina està desafiant les probabilitats econòmiques intentant fer-les totes alhora.

El desenvolupament de l'economia xinesa

Observeu l’evolució del que la Xina ven a la resta del món. A mesura que va augmentar el seu motor de fabricació l’any 2000, la Xina va demostrar que és molt bona per produir productes bàsics com joguines i paraigües. La fase següent, que inclou els productes més valuosos del món, serà més difícil. La Xina no pot fer xips tan petits i ràpids com els dels Estats Units i els seus cotxes es venen principalment a casa. La seva destresa de fabricació es nodreix de l’enginyeria i l’experiència d’Occident.

La debilitat del gegant asiàtic

Tant el conegut mòbil de la marca de la poma com un estès model d’una companyia xinesa es munten en fàbriques xineses, però tots dos depenen de peces creades fora de la Xina. Per exemple, la tecnologia més complexa i costosa del telèfon Huawei, la placa mare, té un processador xinès, però està compost principalment per xips d’empreses nord-americanes, sud-coreanes i japoneses. Aquesta placa de poc més de 7 cm representa el 52 per cent del cost del telèfon, és a dir, més de la meitat del cost de l’aparell, segons dades de TechInsights.

Moltes d’aquestes companyies estan tan avançades que no fabriquen ni tan sols els xips. En lloc d’això, envien els seus complexos dissenys a les indústries de l’Àsia perquè les fabriquin. Però, fins i tot en aquest pas de la producció, la majoria de les empreses a la Xina estan tancades. Tret que la Xina pugui posar-se al dia, es mantindrà vulnerable. Una de les empreses de telecomunicacions més grans de la Xina, ZTE, gairebé va sortir del negoci quan es va prohibir comprar peces nord-americanes. El president Xi Jinping va demanar personalment un indult del president Trump, i ho va aconseguir.

La Xina sap que té un problema. Està invertint molt en cotxes elèctrics, materials semiconductors i tecnologia mòbil, continuant amb una important política industrial i organitzacional, però la guerra comercial també ha enfortit la determinació de la Xina. “El resultat inicial de la guerra comercial ha fet que la Xina sembli més feble -va dir Liu Rui, professor d’economia de la Universitat Renmin de Pequín- , però és precisament aquesta posició més feble que ha despertat la Xina i ens ha obligat a canviar el nostre enfocament”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat