Reportatge

La Xina, el problema dels ‘homes sobrants’

El desequilibri de sexes ha provocat que gairebé trenta milions d’homes xinesos no puguin trobar una dona per casar-se

Els llums de neó il·luminen el barri de Wudaokou, l’univers estudiantil de la capital xinesa. És divendres i quatre joves doctorands surten a celebrar que un d’ells es casa. Amb trenta anys, el Chongji s’ha promès amb la nòvia de l’institut, una llarga relació en què les famílies es coneixen i aposten pel seu futur com a enginyer. La resta del grup creu que ha tingut molta sort. “Si no ofereixes a la noia una casa en propietat i un cotxe, ho tens molt magre per casar-te”, assegura el Bao, de vint-i-vuit anys. Igual que la resta, és solter i creu que ni tan sols fer un doctorat a la Tsinghua, la millor universitat de la Xina, és garantia per trobar una futura esposa. Per explicar-ho millor, comenta la broma que corre pel campus, que diu que, de cada sis estudiants, en surt una parella de noi i noia i dues parelles de nois. Tots esclaten a riure.

Un acudit que amaga una realitat més amarga: a la Xina hi ha molts més homes que dones. Una situació que s’ha aguditzat entre els nois nascuts a partir dels anys vuitanta, els que ara estan en edat de casar-se. La política del fill únic i la tradicional preferència per tenir descendents masculins ha provocat que actualment hi hagi gairebé trenta milions d’homes xinesos que no tinguin la possibilitat de trobar una parella. Una xifra que es calcula que anirà en augment en els pròxims anys. Els sociòlegs els anomenen shengnan, que vol dir homes sobrants en xinès, i han detectat que s’enfronten a un doble repte: trobar una dona i tenir el suficient poder adquisitiu per casar-s’hi.

Pressió familiar

El Yizhi és un jove comunicador audiovisual que treballa per a una aplicació mòbil. Du el cabell semillarg, una arracada a l’orella i, com a molts altres joves pequinesos, li encanta el Kentucky Fried Chicken i el hip-hop. Una vida aparentment moderna i cosmopolita.

Però des de fa un temps els seus pares, que viuen en un poble de la llunyana província de Yunnan, ja l’estan pressionant perquè es casi. “Això vol dir que he d’estalviar el suficient per poder tenir casa i cotxe”, explica el Yizhi, que als vint-i-sis anys amb prou feines pot viure en un pis compartit amb altres nois, que pateixen la mateixa situació. I la pressió no és poca: un apartament estàndard a la capital costa al voltant de sis-cents euros, mentre que els sous no solen pujar dels vuit-cents euros mensuals. Els números no surten.

Una realitat que sovint també afecta les noies. “Conec algunes parelles que, encara que tots dos estiguin enamorats, no es poden casar perquè la família d’ella no aprova que el noi no tingui un bon nivell adquisitiu”, assegura. El jove entén que els pares i avis, que han passat moltes penúries, vulguin un futur clar i estable per als fills, però considera que els joves cada vegada se senten amb més ganes d’aventura. “No volem saber com serà exactament el nostre futur”.

L’estigma dels ‘guanggun’

La situació es torna encara més crítica quan se centra la mirada en l’àmbit rural. Allà el terme guanggun, que vol dir solter en mandarí, és molt negatiu i cap família vol arrossegar el llastre de tenir-ne un. S’ha de tenir en compte que a la Xina es considera que l’edat òptima per casar-se és al voltant dels vint-i-tres anys, mentre que si no ho has aconseguit abans dels trenta ja és motiu de preocupació.

La sociòloga Kun Zhang creu que, a part de la descendència, les famílies es preocupen per la perspectiva de no tenir una nora que els cuidi quan es facin grans. Per evitar aquesta desgràcia familiar, molts pares estalvien o construeixen cases per al futur matrimoni dels seus fills.

En cas que es tinguin menys recursos econòmics, l’altra solució és que el noi migri cap a ciutats més grans amb l’objectiu de trobar dona i feina. “Saben que tenir una casa a la ciutat és el que més busquen les dones solteres”, explica Zhang, que va investigar sobre el tema. Una cerca que no és fàcil i que fa que, segons la sociòloga, gran part dels anomenats homes sobrants se situïn a les zones més rurals i empobrides del país.

Per acabar-ho d’adobar, en els últims anys han sortit estudis que apunten que aquests guanggun pateixen uns grans nivells d’estrès, frustració i baixa autoestima. Uns sentiments que els fan molt vulnerables a conductes de risc, com la prostitució i el consum de drogues. Davant d’aquest fenomen, no ha faltat l’aparició d’agències matrimonials que ofereixen a preus assequibles dones provinents de països més pobres, com el Vietnam. La demanda és tan elevada que, segons apunta Zhang, ha provocat un augment de les estafes i del tràfic humà.

Poder femení

Per si els solters no ho tenien prou complicat, es calcula que la nova generació de dones que estan en edat de casar-se tenen cada vegada millors feines i salaris més alts. Uns paràmetres que els permeten tenir més independència econòmica i menys pressa per al matrimoni. “Els nois no poden dir que simplement els rebutgem perquè no ens poden oferir un apartament”, remarca la Simeng, una economista de vint-i-set anys amb parella. Tot i que reconeix que hi ha noies que sí que són més tradicionals i es fixen en les propietats, creu que la manera de ser del futur marit també és molt important. “De vegades els nois xinesos són una mica infantils i tenen poca confiança en si mateixos. És ridícul que alguns pares hagin de sortir a buscar una dona per ells”, remarca. Un altre punt negatiu és que creu que molts encara són molt tradicionals i masclistes. “Si no es tornen una mica més llestos, crec que les noies ho tindran complicat per trobar bons marits”, conclou.

Encara falta temps per veure els efectes globals que comportarà la disparitat de sexes al país asiàtic. Un país on encara es té molt present la importància de la descendència masculina. El Xingxing, un jove pare de família, té una explicació pròpia: “És pura genètica, quan tens un nen saps que traspassarà un dels teus cromosomes a les futures generacions, mentre que una nena només ho farà en la meitat dels casos”.

Etiquetes

Més continguts de