Víctor Tuxans i Irene González, la innovació no té edat

Han obtingut una patent a nivell estatal per al bastó que ajuda a travessar el carrer a les persones cegues

Les claus

Han obtingut una patent a nivell estatal per al bastó que ajuda a travessar el carrer a les persones cegues

Els joves també han inventat un aparell que transforma en veu la informació de les etiquetes

Víctor Tuxans va passar-se un dia amb els ulls embenats per entendre què sentien els cecs i així poder fer un projecte útil

Els estudiants consideren que Catalunya és un bon lloc per a la innovació, però reclamen que en el futur es premiï l’excel·lència

Sens dubte, la Catalunya que ve recordarà els noms de Víctor Tuxans i Irene González. El 2012, amb tan sols 13 anys, aquests estudiants de l’Institut d’Argentona van crear un bastó amb un sistema de vibració que facilita travessar el carrer a les persones cegues i sordcegues. Ara, tres anys després, han obtingut una patent a nivell estatal i porten més d’una desena de premis.

Lluny de prendre-s’ho com una obligació acadèmica, el Víctor i la Irene van decidir tirar endavant aquest projecte per voluntat pròpia. Els agrada estudiar i aprendre, són incapaços de quedar-se asseguts en una cadira. Tot va començar a segon d’ESO, quan Ivan Nadal -el professor que els ha acompanyat durant tot el projecte- va obrir un grup de recerca a l’institut. Els joves tenien clar que volien fer algun projecte que anés més enllà, alguna cosa relacionada amb la biologia humana que servís a la societat. “El nostre professor tenia un problema amb la vista i vam començar a estudiar les dificultats que tenen les persones amb aquesta mancança”, explica González. Per poder-ho entendre en primera persona, Tuxans es va embenar els ulls i es va passar 24 hores sense veure-hi. La Irene l’acompanyava i el portava a llocs desconeguts perquè fugís de la zona de confort. “Era una persona desvalguda, el meu món va canviar del tot”, relata Tuxans. A partir d’aquí, van treure les conclusions per fer la maqueta i van resoldre que el sentit més útil per a algú que no hi veu és el tacte. El resultat final -després d’una quantitat d’hores incomptables- ha sigut la creació d’un bastó que amb la vibració ajuda a travessar el carrer a les persones amb discapacitats visuals. També han creat un aparell que transforma en veu la informació registrada prèviament en etiquetes. Això permet, per exemple, que un cec pugui identificar els productes que hi ha al supermercat a través del codi de barres.

Amb tan sols 13 anys van decidir patentar el projecte i presentar-lo a l’ONCE: el feedback va ser molt positiu. Això va ser el que els va empènyer a tirar endavant, a creure en el projecte i a lluitar. Es van presentar als premis Exporecerca Jove i van guanyar l’accèssit. A partir d’aquí, van participar en tots els certàmens imaginables, van arribar fins i tot a Eslovàquia. En porten deu de guanyats. “Hem trucat a moltes portes i sovint no hem obtingut resposta. Ni positiva ni negativa: silenci. I això és el que ens ha robat les forces”, lamenta Tuxans. No obstant, expliquen que també han trobat moltes persones que els han animat a lluitar i a tirar endavant. La Irene i el Víctor se senten còmodes a Catalunya i visualitzen el seu futur professional aquí. Tanmateix, creuen que el país hauria de premiar més l’excel·lència del que es fa ara. “Vivim en un lloc punter en innovació, és un bon lloc per aprendre i crear”, asseguren, i demanen una cosa a la Catalunya que vindrà: “Que es potenciï el potencial”.e

Més continguts de

El + vist

El + comentat