La intel·ligència artificial en Llull

Travessant la proteica obra literària de Ramon Llull, s'hi troba com a fil conductor l'Art: un sistema filosoficoteològic que aplega els conceptes bàsics comuns en les tres religions monoteistes del seu temps i les sotmet a l'escrutini racional per tal de convèncer els musulmans (i jueus) de la veritat dels misteris de la fe cristiana. A partir de l'aplicació d'aquesta Art a totes les branques del saber humà, amb el temps Llull arribà a formular la idea d'una ciència universal, basada en la notació algebraica dels conceptes bàsics i la seva combinació per mitjà de figures mecàniques (triangles, cercles rotatoris, etc.).

Des d'un punt de vista formal, l'artifici intel·ligent de Llull pot ser descrit com un procés d'anàlisi elemental i de reconstrucció o combinació. D'una banda, Llull resol les religions històriques en els seus elements primitius, que agrupa en sèries (com ara els atributs divins, les virtuts, els vicis, etc.); de l'altra, representa aquestes sèries d'elements per lletres (de B a K per a cada sèrie), per tal de recombinar mecànicament aquestes lletres i els elements que designen, fins que, a través d'aquestes combinacions, hom pugui arribar a una visió del món que sigui com més coherent i rica millor: aquesta visió del món serà la veritable. Sens dubte, el procés que Llull aplica a tota mena de qüestions -no només de controvèrsia religiosa- és un ingredient cabdal del pensament modern. Només cal pensar en Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) i la seva characteristica universalis : clarament inspirat en Llull, el jove Leibniz esbossa en la seva Dissertatio de arte combinatoria (1666) el projecte de reconstrucció de la totalitat de la realitat sobre la base d'un nombre finit de nocions fonamentals. Leibniz proposa un "alfabet" de nocions primitives més ampli que el de Llull, les quals representa, no amb lletres com el mallorquí, sinó amb xifres. Per donar-ne un exemple, la noció fonamental d' espai es representa amb el número 2, la noció entre amb el número 3 i el concepte de totalitat amb el número 10. En conseqüència, un concepte complex com interval pot ser formulat com a 2.3.10, és a dir "l'espai entre el tot". Leibniz estava convençut que d'aquesta manera totes les preguntes es podrien reduir a problemes matemàtics i, per tant, per resoldre qualsevol dubte només caldria posar-se a calcular. Aquest és el sentit del famós " calculemus! " de Leibniz.

LEIBNIZ, INFLUÏT PER LLULL

Fou a través de Leibniz que Llull influencià desenvolupaments més recents, com la lògica formal presentada al segle XIX per Gottlob Frege (1848-1925). Segons Frege, la characteristica universalis de Leibniz, en la seva evolució posterior, es va limitar a camps determinats, com l'aritmètica, la geometria, la química, etc., però no arribà a ser universal, tal com Leibniz l'havia concebuda. Aquesta és la raó per la qual Frege, en la seva coneguda Begriffsschrift de 1879, es proposa crear un llenguatge elemental que unifiqui els diferents llenguatges formals que s'havien establert en cadascuna de les ciències. Aquest llenguatge es convertí en la lògica formal que fins avui domina el discurs filosòfic i que fou un pas decisiu en el camí cap a la creació dels llenguatges de computació i de "màquines intel·ligents". El que caracteritza aquest tipus de lògica és la seva notació formal, l'ús de variables i símbols per representar les diferents proposicions i funcions lògiques. Basat en aquesta notació, Frege desenvolupà l'anomenat càlcul lògic . Encara que el llenguatge assolit per aquesta lògica formal difereix de l'artifici de Llull, podem considerar-lo un predecessor d'aquest projecte en la mesura que l'Art articula la idea d'un llenguatge elemental que segueix regles lògiques i usa variables (les lletres de B a K, que adquireixen valors diferents en funció de la sèrie de conceptes que representen en cada moment).

Però la contribució de Llull al pensament modern no es limita a la lògica formal i als llenguatges computacionals, sinó que també inclou l'anomenada social choice theory . Algunes obres redescobertes recentment mostren que Llull anticipà importants contribucions al camp de la teoria de l'elecció, plantejant algunes estratègies i problemes centrals dels mecanismes electorals de Borda i Condorcet gairebé 500 anys abans d'aquests, com ara el procediment de "comparacions binàries" entre els candidats. Sembla fins i tot que la teoria de la votació del mallorquí sigui més practicable que la de Condorcet, ja que sempre porta a un resultat clar: tant Condorcet com Llull es basen en les "comparacions per parelles", però, mentre que Condorcet exigeix que el guanyador guanyi totes les comparacions binàries entre els candidats (cosa que, com és evident, no sempre es produeix), Llull designa com a guanyador aquell que venç la majoria de les comparacions -un sistema que fou reinventat per Arthur H. Copeland a mitjan segle passat.

ADÉU A LA METAFÍSICA

No obstant això, cal remarcar també les diferències entre l'Art de Ramon Llull i l'evolució de la lògica moderna i de la intel·ligència artificial: així, des de principis del segle XX, el projecte d'un llenguatge elemental, promogut pel Cercle de Viena al qual pertanyeren pensadors com Rudolf Carnap, s'ha vist cada vegada més dominat per la idea de l'eliminació de totes les expressions metafísiques que inclou el nostre llenguatge ordinari. Per tant, el projecte d'un llenguatge elemental, concebut des del paradigma logicomatemàtic, s'ha tornat programàticament antimetafísic. Per contra, l'Art de Ramon Llull s'entén com un llenguatge elemental decididament metafísic i teològic que apunta, en darrera instància, al fi últim de l'existència humana. O, com diu Llull: "Art es ordonament e establiment de conexer la fi de la qual hom vol aver conaxensa".

_________________________________

* Alexander Fidora és professor d'investigació Icrea, Institut d'Estudi Medievals (UAB)