Llegim 07/12/2011

ADESIARA DESENTERRA ELS CLÀSSICS CATALANS

2 min
ADESIARA DESENTERRA ELS CLÀSSICS CATALANS

El 2007, després d'haver passat anys treballant per a la Col·lecció Bernat Metge, Jordi Raventós va tallar la cinta inaugural de l'editorial Adesiara. El propòsit d'aquesta nova empresa era publicar les obres dels grans autors de la literatura universal que encara no comptaven amb una traducció catalana. Va arrencar amb la Carta a la posteritat de Petrarca i des d'aleshores ha engreixat una bona cartera de títols, que es mou des de Plutarc fins a John Dos Passos. Aquest mes, Adesiara amplia l'espectre del seu catàleg amb una nova col·lecció, De Cor a Pensa, destinada a reeditar obres de la literatura catalana pràcticament oblidades. La nova línia ja té dos primogènits.

El primer afortunat que surt d'aquesta verema és el poeta i historiador Ferran Soldevila (1894-1971). Germà de l'autor de la tríada Fanny, Eva i Valentina, Soldevila estrena De Cor a Pensa amb les Hores angleses, el recull dels dietaris que va escriure durant els anys que va fer de lector a Liverpool. En aquests quaderns, compresos entre el 1926 i el 1929, Soldevila s'atura a examinar cadascun dels minúsculs detalls que integraven la vida de la societat britànica d'aquells temps. Formen part del molt extens cicle dietarístic de l'escriptor, que Enric Pujol -encarregat de l'edició- defineix com "un dels més importants de la literatura catalana contemporània". Tot i l'extraordinària acollida que van rebre aquests textos quan van ser publicats l'any 38, fins ara només havien estat reeditats dues vegades: una el 1947 i l'altra a la dècada dels 70, dins del volum Al llarg de la meva vida.

Soldevila dispara el tret de sortida de De Cor a Pensa al costat del líder del Modernisme literari Santiago Rusiñol (1861-1931). En aquest cas, Adesiara s'ha decantat per apropar-se a l'obra de l'autor de L'auca del senyor Esteve recuperant de manera íntegra els monòlegs teatrals, una tasca que ha recaigut en la filòloga catalana Vinyet Panyella. Tots els monòlegs arrenca amb L'home de l'orgue, una obra de benefici que Rusiñol va escriure per finançar la jubilació a l'actor Lleó Fontova. Acaba amb la irreverent La minyona suïcida, protagonitzada per una criada que passeja pel carrer xarrupant una ampolla d'Anís del Mono.

stats