ARA Llegim
Llegim 21/12/2012

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua crida a recuperar el consens de les Normes de Castelló i el compromís amb el valencià

La institució remarca la importància que el plurilingüisme tingui com a punt de partida una atenció preferent al valencià com a llengua vehicular per millorar l'eficàcia

Ara
2 min
Ramon Ferrer, nou president de l'Acadèmia Valenciana, i Manuel Pérez Saldanya

ValènciaL'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha fet aquest divendres una crida a recuperar el consens de les Normes de Castelló de 1932, en què un grup d'intel·lectuals valencians reconeixia la unitat de la llengua i iniciava la normativització del valencià. A través d'una declaració institucional, l'AVL ha recordat que enguany fa 80 anys d'aquell consens i ha fet una crida "a mantenir viu aquell esperit i el compromís d'usar el valencià". La institució reconeix que la societat del segle XXI "té nous reptes en un context de globalització i plurilingüisme" i assenyala el seu compromís amb un sistema educatiu que garanteixi la competència en la llengua pròpia i amb una atenció preferent al valencià.

L'Acadèmia assenyala que ens trobem en uns moments de debat social sobre els reptes del plurilingüisme, on el sistema educatiu ha de garantir el fet que tots els valencians tenen dret a rebre l'ensenyament de l'idioma valencià i en l'idioma valencià. En aquest sentit recorda que la llei d'ús i ensenyament del valencià assenyala que "qualsevol que hagi estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per utilitzar, oralment i per escrit, el valencià amb igualtat amb el castellà".

L'AVL considera que el plurilingüisme "ha de tenir com a punt de partida, i ser continuació, dels programes bilingües actuals, amb una atenció preferent al valencià com a llengua vehicular, perquè si es prenen en consideració els diferents estudis, la major eficàcia educativa respecte a competències lingüístiques correspon als programes d'immersió lingüística i als d'ensenyament en valencià, en els quals l'objectiu assenyalat per la llei d'ús i ensenyament del valencià s'aconsegueix en un nivell més alt".

Una història de 80 anys

L'AVL ha recordat que les institucions i els escriptors valencians de 1932 que es van adherir a les Normes de Castelló expressaven en el preàmbul de les 'Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana' que "la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d'un poble i que aquells pobles que han recobrat la seua consciència com a tals no sols s'entreguen a l'ús del seu propi parlar, sinó que aspiren a la seua màxima depuració com a fenomen cultural i com a prova que volen tornar a ser ells mateixos".

La institució assenyala que es tractava del desig de seguir avançant en el procés de normativització del valencià des de l'estima per la llengua amb unes normes que van ser seguides durant 40 anys per la majoria dels literats valencians. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua es reconeix "hereva i successora d'aquell acord històric", ja que té per funció "determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià", la qual "és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana" (art. 41 de l'Estatut).

stats