ARA Llegim

Llegeix el poema inèdit que Adam Zagajewski ha dedicat a Jaume Vallcorba

L'autor polonès ofereix un recital aquest dilluns a les 19 h al Santa Mònica. Conversarà amb el seu traductor al català, Xavier Farré, i llegirà 'Xacona', dedicat al seu editor en català i castellà, mort a l'agost

Aquest dilluns, a les 19 h, Adam Zagajewski llegirà al Santa Mònica de Barcelona (La Rambla, 7) una selecció dels seus poemes en polonès. La lectura, que forma part del cicle 'Dilluns de poesia', anirà acompanyada d'una traducció a càrrec de Xavier Farré, que ha traduït a Quaderns Crema el seu llibre de poesia 'Terra del foc' (2004). L'entrada és lliure.

Adam Zagajewski (Lvov –actualment Lviv, Ucraïna–, 1945), poeta i assagista en llengua polonesa, és una de les  veus de la poesia contemporània amb més projecció internacional, i ha publicat llibres com 'Antenas' (2005) i 'Mano invisible' (2012). En el recital d'aquest vespre llegirà l'inèdit 'Xacona', dedicat al seu editor en català i castellà, Jaume Vallcorba, mort aquest agost. El text forma part del seu últim poemari, 'Asimetria', que acaba de publicar en polonès.

Llegeix el poema inèdit que Adam Zagajewski ha dedicat a Jaume Vallcorba:


XACONA

Per a Jaume Vallcorba

Ho sabem, tothom sap que parlà amb el Senyor

en les innumerables cantates i en les passions, però

també

hi ha la xacona de la partita número 2 per a violí sol:

aquí, potser només aquí, Bach parla de la seva vida,

de sobte, inesperadament, ens diu coses de si mateix,

ràpidament i violenta desbota enfora la tristesa i l'alegria

(no tenim res més), la desesperança en perdre dona i fills,

el desconsol perquè el temps ens ho arrabassarà tot,

però també l'èxtasi de les hores inacabables

quan en l'aire ranci d'una fosca església,

solitari com el pilot d'un avió portant el correu

a països estrangers, tocava els orgues i notava sota els dits

la seva submissió pneumàtica, el seu encís, el tremolor,

o quan sentia la veu del cor, uniforme, intensa, com si

d'un cop per sempre s'acabessin les dissensions entre

la gent

—és cert que nosaltres també somniem

a dir la veritat sobre la nostra vida

i ho seguim intentant sense traça,

i ho seguirem intentant, però on són,

on poden ser les nostres cantates, digues,

on és l'altra cara.