NOVETAT EDITORIAL
Llegim 12/12/2011

Àngel Quintana explora els camins de l'era digital

El crític de cinema i professor de la Universitat de Girona trenca amb la perspectiva apocalíptica al seu assaig 'Después del cine'

Ara
2 min
'Avatar', una de les dianes d'Àngel Quintana

BarcelonaJa fa vuit anys que el periodista i crític de cinema Àngel Quintana va publicar el seu estudi Fábulas de lo visible amb l'editor Jaume Vallcorba. Ara, Quintana ha tornat a picar a la porta d'Acantilado per presentar un nou assaig, Después del cine, en què fa una radiografia de tots els canvis que han alterat el món del cinema des del 2003 fins ara. "És evident que aquest llibre dóna fe d'una realitat actual que és caduca –diu Jaume Vallcorba, amb el volum a les mans–. Però amb el temps es convertirà en un testimoni molt precís d'una etapa de mutacions".

Les coses han canviat molt des que el film L'arribada del tren a l'estació va ser presentat al Grand Café de París el 28 de desembre del 1895. "En els orígens del cinema, el cinematògraf dels Lumière es va avançar als invents de Thomas Edison perquè proposava veure el cinema en comunitat –explica Quintana–. Ara, Edison ha guanyat la partida. Els seus sistemes de projeccions suposaven un visionat individual. Avui en dia la gent ja no va a les sales d'exhibició a veure un film en comunitat. Les famílies es queden a casa i mentre un mira una sèrie en DVD, l'altre navega per PelisYonquis i l'altre mira vídeos al YouTube".

Quintana es fixa en molts aspectes de la nova situació. Invoca l'esperit de la faula futurista d'Olivier Assayas Demonlover, sobre una empresa que es dedica al tràfic de realitat virtual pornogràfica per internet. Parla de Lynch i del seu tractament de les textures de la imatge a Inland Empire. I, sobretot, fa digressions sobre el concepte de realitat en el món actual. "En l'era digital tothom pot crear una realitat impostada –explica Quintana–. No és cap bestiesa que s'hagin desenvolupat mètodes per dilucidar quines imatges han sigut corregides amb Photoshop". Però els grans exemples de Quintana són els blockbusters com Happy feet o l'Avatar de James Cameron. "Tenen una gran precisió documental –jutja el crític–. El moviment dels pingüins de Happy feet és molt realista. Tanmateix, només un 20% de la pel·lícula és acció real; la resta, tot animació".

stats