"Hi ha una unanimitat sorprenent a reconèixer Arquimedes (287-212 aC) com el més important dels matemàtics de l'antiguitat", escriuen Pedro M. González Urbaneja i Joan Vaqué Jordi en la presentació de Mètode , la traducció d'una de les obres més importants del geni grec, publicada per la Fundació Bernat Metge el 1997.

La ciència del segle XVI es nodreix en bona mesura dels ensenyaments arquimèdics, que alhora són una de les bases de la revolució científica del segle següent. Així i tot, Mètode no va ser descoberta fins a principis del segle XX per l'hel·lenista danès J.L. Heiberg. Aquesta obra fonamental d'Arquimedes, per tant, "no ha influït directament sobre la trajectòria coneguda del pensament científic, però que en certa manera ha estat present com una espècie de variable oculta, perquè ha suscitat, al llarg de la història, discussions sobre la possessió d'Arquimedes d'algun mètode de descobriment que mantenia secret". Llibre a l'abast d'iniciats en matemàtiques, Mètode compta també amb un extens text introductori en què González i Vaqué repassen la vida i el context en què va viure Arquimedes. S'hi explica, entre altres gestes, la manera com va comprovar que la corona d'or del rei Hieró havia estat rebaixada amb argent per l'artesà a qui li havia encomanat. Eureka !