L'historiador francès Léon Poliakov (1910-1997) fou un expert coneixedor de les terribles vicissituds per les quals ha passat el dissortat poble jueu. El seu minuciós treball en cinc volums sobre la història de l'antisemitisme és obra cabdal i de referència. A Breviario del odio , un estudi de l'any 1956, Poliakov fa una anàlisi implacable i precisa dels orígens ideològics i socials de l'antisemitisme nacionalsocialista, partint dels arxius del Tercer Reich i d'alguns testimonis directes de la barbàrie.

Es pot creure ingènuament que el genocidi és un moviment delirant de furor col·lectiu? Sens dubte aquesta condició és necessària, però no suficient, un moviment així no pot desencadenar-se lliurement sense una voluntat clara al darrere i una idea pensada en extrem. El que fa Poliakov de manera superba és reconstruir l'origen i l'evolució d'aquesta idea de genocidi sistemàtic i integral que va perpetrar el nazisme, exposant-ne les condicions i premisses psicològiques que el van fer possible, resseguint la base seminal dels seus criminals ideòlegs.

L'assaig conté sorprenents dades, exemples i paradoxes desconcertants, com la vergonyant col·laboració de Vichy i Pétain durant l'ocupació a França (protegint els jueus del país però lliurant els estrangers) o com l'espoliació va donar l'oportunitat a nombrosos francesos d'ascendir socialment. També la connivència tàcita del poble alemany en l'assassinat de sis milions d'éssers humans que, a través del delicte menor, l'extorsió, el pillatge i la moma dels béns que això suposava, conformen l'evidència que milions d'alemanys van participar en el gran crim del genocidi.

Les deportacions, l'abarrotada i humiliant vida als guetos, l'ensinistrament col·lectiu, la implicació de la policia jueva, l'activitat dels consells jueus i la participació d'alguns d'ells en la deportació per evitar-la personalment... I tot un seguit de situacions incomparables amb altres experiències humanes i que desafien qualsevol criteri de moralitat, com són el sadisme, l'orgia devastadora dels pogroms i els brutals mètodes d'extermini: afusellaments, mort per inanició, ofegaments, la crema viva, asfíxia en camions de la mort, cambres de gas ambulants, nadons llançats des de balcons llanguint esclafats per les voreres, homes tirats des d'una cantera, injeccions de fenol, calç viva, cicló B, vexacions, vileses, bromes perverses a càrrec dels vigilants dels camps d'Auschwitz, SS Totenkopf, que anunciaven als deportats que d'allí només en sortirien volant per la xemeneia; monstres perfectes i ogres llegendaris, com un policia que assassinava nens jueus només per distreure els seus fills... Com es pot comprendre, la supervivència era un fenomen excepcional.

El brillant estudi també dóna resposta a algunes preguntes ingènues i fonamentals que sovint ens hem fet. L'estranya qüestió de la passivitat de les masses jueves que morien en silenci. Per què? Per què morien sense protestar ni rebel·lar-se? Per què el silenci del papa Pius XII i l'Església catòlica davant l'orgia devastadora de l'extermini? Hi va haver una resistència jueva? Ho sabien les potències aliades? Hi van fer res?

Breviario del odio és un llibre viu. Seguim i seguirem lligats moralment a l'època estremidora i atroç de la indústria de la mort, en revelar tota la capacitat criminal per diferenciar-nos els uns dels altres. En realitat, després de sis milions de cadàvers, l'únic que ens queda és la intel·ligència que ens fa conscients, el dolor angoixant del pensament fracassat i la constant i seriosa amenaça d'una repetició possible. Som conscients que la ment humana està configurada de tal manera que no concedeix credibilitat al que la pertorba brutalment, però també sabem el que les cambres de gas significaven. Aquest llibre brutal esclareix i escandalitza alhora, fent explícites veritats i capacitats humanes inaudites, actes de barbàrie pensats al mínim detall, insuportables, impossibles d'assumir. Però cal fer-ho. Potser, davant l'atrocitat paralitzadora de l'extermini planificat no hi hagi res a dir, tanmateix és necessari seguir anomenant el que no es pot, incansablement.