Antoni Santamaría defensa que la refundació de l'actual centredreta català no té les arrels en la Lliga Regionalista sinó en UDC i en un concepte ideològic que beu dels Minyons de Muntanya -després Minyons Escoltes- i el mestratge d'Alexandre Galí i molt especialment del seu fill Raimon Galí, un home arrauxat i contradictori tan encisat amb José Antonio Primo de Rivera com crític amb Lluís Companys i que és capaç de plantejar una mística, a cavall del nacionalisme militar i el catolicisme més enlairat o sursum , que Jordi Pujol resumeix així: "Fe en Catalunya. Fe en els homes. Fe en nosaltres, en els homes com jo. Una fe quasi petulant. Una fe d'home jove. I fe en Déu".

La reflexió travessa grans debats sobre el país, el debat sobre l'ideari de Prat de la Riba entre Jordi Solé Tura i el seu contrincant Josep Benet. El cas Galinsoga, els Fets del Palau i el consell de guerra. El debat sobre el component racial de Catalunya, resolt positivament per Pujol.

El Grup Torras i Bages, constituït l'11 de setembre del 1942 i dissolt el 1953, va ser el bressol d'una part de tot el que vindrà. A vol d'ocell podem resseguir la ingent tasca de Pujol de reconstrucció del país, amb la creació i/o el suport d'un reguitzell extraordinari d'associacions i institucions de tota mena que omplen tots els aspectes d'un país i que culmina l'any 1974 en l'assemblea general de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat, una opció de centreesquerra socialdemòcrata. Sí, no m'he equivocat.

En les primeres eleccions al Parlament quatre caps de llista havien estat companys del Grup Torras i Bages, Josep Benet (PSUC), Anton Cañellas (UCD), Joan Reventós (PSC) i Jordi Pujol (CiU), i, tot que hi va poder haver una alternativa de govern l'any 1980 (72 escons PSC, PSUC i ERC), el cert és que ja s'havia construït l'hegemonia cultural, social, ideològica i política de CDC.

La gent d'esquerres convé que també llegeixi aquest llibre, entendrà com es construeixen les hegemonies en una societat.