La vall d'Aude, als Pirineus orientals francesos, és un niu de llegendes literàries cortesia dels càtars. El producte càtar més massiu de la història va arribar el 2003 de la mà de Dan Brown i el seu El codi Da Vinci (Labutxaca). Com que el contingut de la novel·la és a bastament conegut, i com que també ho són les fonts bibliogràfiques que Brown va utilitzar, explicaré un secret que té a veure amb les conseqüències d' El codi Da Vinci .

Els municipis de l'Aude són viles tranquil·les, de pocs centenars de veïns, com a molt amb dos bars que tanquen d'hora, ben d'hora, horari Guardiola. Els carrers són tots estrets i els turistes apareixen en comptagotes, excepte per Rennes-le-Chateau. Aquest poble és cabdal en El codi Da Vinci però de manera indirecta, no hi surt esmentat. L'església de Rennes-le- Chateau i el capellà Bérenger Saunière són pedres angulars de les teories de la conspiració que Brown desenvolupa a la novel·la. Saunière va passar de ser pobre a ric d'un dia a l'altre i la llegenda diu que és pels tresors bíblics que hi ha amagats a l'església. Ni el poble, ni l'església, ni Saunière surten esmentats a El codi Da Vinci però hi ha un homenatge a Saunière: l'avi de la protagonista de la novel·la porta aquest cognom.

El més fascinant de tot plegat, sociològicament parlant, és la realitat actual de Rennes-le-Chateau: s'ha convertit en una mena de Disneyland dels que volen creure en els misteris d' El codi Da Vinci . Al municipi s'hi arriba per una carretera comarcal estreta i de girs interminables. Rennes-le-Chateau és un lloc màgic, fins i tot hi ha cartells de l'Ajuntament que ho indiquen. Hi viuen un centenar de persones però hi ha dos pàrquings per a autobusos, mitja dotzena de restaurants, llibreries i màquines de venda de begudes. L'església fins fa un parell d'anys encara s'obria al públic sense restriccions. Ara per accedir-hi cal demanar número, com a la peixateria. D'un cas així, un llibre que revolucioni un poblet, no en conec cap. I malgrat que molts ho neguin, tot escriptor voldria escriure un Codi Da Vinci per tenir prou recursos i fer el que li roti.