L'impacte de Joan Fuster per a milers de valencians ha estat tan important que hi ha hagut una tendència a creure que no era ben bé humà sinó una xamba genètica sense explicació racional possible. El valor del llibre de Ferran Archilés és justament aquest, que Fuster és humà, és fill del seu temps i, per tant, les seves teories i visions polítiques també. Archilés ha llegit tots els papers i paperets escrits per l'assagista de Sueca i, el que és més important, ha estudiat tot el que va llegir Fuster i que d'una manera molt clara va condicionar els seus posicionaments sobre la identitat dels valencians.

L'historiador castellonenc deconstrueix cada article, cada frase, i la posa en el seu context i antecedents. El resultat és una obra imprescindible per entendre Fuster i alhora de difícil digestió per als guardians de l'ortodòxia fusteriana. Perquè Archilés ve a dir que Fuster, gran coneixedor i crític del nacionalisme espanyol, adopta alguns dels seus esquemes, com l'essencialisme lingüístic, per construir el concepte de nació catalana , de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El llibre no entra a discutir els preceptes, però, sens dubte, forneix d'arguments per fer-ho.