Per si algun lector no ho sabia, és estúpid. ¿No patim, potser, l'angoixa del que va a les palpentes? Parlem de l'estupidesa universal, infinita, l'evident lloc comú que ens iguala a tots i ens emmiralla. Aquesta, probablement, és la demostració més plausible i divertida que en nosaltres arrosseguem el desconcert d'haver sigut concebuts. D'aquí neix Elogio de la estupidez y otros textos sobre idiotas, de Jean Paul Richter, assot monumental finíssim que publica Cómplices.

El text va ser escrit als 18 anys pel mestre de la novel·la sentimental i humorística, un home que fou molt popular en el seu temps, per caure inevitablement en l'oblit. Amb Jean Paul ningú sap gaire bé a què atenir-se, on ubicar-lo exactament -ni el mateix Goethe se'n sortia-. Potser perquè el seu és un món a part, sempre a mig camí entre l'escepticisme i l'emoció, la intel·ligència analítica i l'enginy satíric. Probablement, i per aquesta mateixa raó, és un escriptor fonamental en l'evolució de la narrativa moderna alemanya.

El petit volum ofereix tres textos de Jean Paul amb prou capacitat per mortificar qualsevol ànima. L'autor encarna l'estupidesa com si fos un personatge, un autèntic agent provocador amb veu pròpia que exposa les proves que porten els humans a rendir-li, d'una manera o altra, i universalment, submissió. És una sàtira divertida, amb clara vocació popular, de lectura fàcil i còmoda; i com a tal, també una lliçó de moralitat. Té l'impagable propòsit de l'humor i l'encant de la prosa, més que la denúncia de certs comportaments o tipologies humanes. L'autor es belluga la mar de bé al voltant de la ironia, dotant de volada aquest recurs tan esplèndid que expressa coses dient el contrari. El seu discurs, de vegades una mica atropellat i confusionari, recorda el model de Sterne, Swift i Pope, que escatien l'humor com el sublim girat del revés. Més que mortals, som tots, en un grau elevat o menor, puntualment o amb constància, estúpids, cretins i ceballots, i ningú se sostreu a l'influx de l'ubiqua estupidesa i adopta les formes més diverses, fins i tot la de la pròpia intel·ligència o saviesa. L'estupidesa és vista com a remei universal capaç de guarir tota malaltia, molt receptable a bords, orgullosos i mandataris escanyapobres.