Arran de l'article publicat aquí sobre el catedràtic de literatura espanyola Jordi Gràcia i els seus Burgesos imperfectes (La Magrana), diverses persones van deixar escrit a internet que al llibre hi apareix el periodista Enric Vila citat com "el savi de la vila". Els amics de Vila lamenten que Gràcia no l'esmentés amb nom i cognoms. Enric Vila és un dels enfants terribles del país. Com a bon enfant terrible , hi ha una imatge pública d'ell de provocador il·lustrat i polemista amb qui és millor dur-se bé o fer veure que no saps qui és. Era la imatge que jo tenia de Vila abans de coneixe'l a la presa de possessió d'Artur Mas.

L'Enric Vila que jo vaig conèixer al Palau de la Generalitat és una persona enèrgica i agradable, disposada a compartir amb tu taula i idees. No em va semblar dogmàtic o poc tolerant, més aviat un liberal amb les idees molt clares. Algunes, com el raonament que em va fer sobre l'esclavitud dels homes catalans respecte a les seves esposes, no les comparteixo, però sí que em va captivar la teoria del seu darrer llibre, Breu història de la Rambla (Galaxia Gutenberg). Diu que pretén explicar "per què Londres forma homes més durs que Barcelona". Resposta: "La rambla de les Flors va modernitzar els catalans, els situa al capdavant del camí cap a l'Europa actual, però en manlleva la part combativa". La Rambla fa de Barcelona un centre cosmopolita enfront de la identitat ètnica. Vila hi veu un problema: els catalans volen combatre amb cultura, no amb exèrcit. I, esclar, els espanyols fan el que volen amb nosaltres -és el que concloc de les seves paraules-. Vila és del parer que amb una manera de ser més contundent, els catalans haurien liderat l'imperialisme espanyol i no tindrien cap problema per fer-se respectar.

B reu història de la Rambla és la prèvia d'un llibre més extens sobre grans ciutats que Vila coneix. Hi haurà la part teòrica però també la pràctica, la de les vivències personals que ajuden a descriure una ciutat. Així, de Barcelona, Vila narrarà les seves visites al Luz de Gas, a una sauna gai o fins i tot les seves "primeres nits amb Salvador Sostres". Tot plegat és el que Vila em va definir com "el camí per fer l'home que sóc".