MadridEl pensador, novel·lista, poeta i assagista Félix de Azúa, que ja va escriure la seva autobiografia al voltant al món de l'art, publica ara 'Autobiografía de papel', un recorregut per la història de l'escriptura dels autors de la seva generació en la qual confirma que actualment "la poesia i la novel·la literària han mort". "La democràcia total o totalitària ha d'igualar-ho tot, no per maldat, ni per mediocritat -que en produirà molta- sinó per la seva necessitat d'igualació, no es poden produir excepcions", argumenta de Azúa, per explicar que la democràcia total ha contribuït a aquesta mutació o transformació en la cultura occidental.

"S'ha passat d'un sistema d'elits i oligarquies del segle XX a l'actual democràcia total. Una cosa com el pas de l'Antic Règim a les democràcies burgeses del vuit-cents, només que en aquesta activitat bifront que és l'escriptura i la lectura", escriu l'autor a 'Autobiografía de papel' (Mondadori). "Avui és clar que la novel·la s'està acabant. No es veu cap Faulkner per enlloc, ni a Viriginia Woolf, el que més s'assembla a això és un sud-africà: Coetzee, d'una altra tradició, o David Foster Walace, ja mort, o algun Houellebecq", precisa Félix de Azúa, que narra en aquest llibre de forma literària la seva experiència pels gèneres que ha transitat: la poesia, la novel·la, l'assaig i l'articulisme polític.

De França a Madrid

Sense cap tipus de desil·lusió anímica o nostàlgia, amb voluntat irònica i de lucidesa, repassa la història de la gran literatura del segle XX, a través del seu grup generacional, però no només la història d'Espanya sinó també la de fora, la d'Europa i Amèrica. I tot comença quan a la dècada dels 70, un Azúa jovenet se'n va anar a França a fregar plats i allà brillaven, per exemple, Jean Cocteau, Aragon, Breton, René Char, Camus, i a Espanya encara estaven vius Gerardo Diego, Vicente Aleixandre o Jorge Guillén.

Un arc de temps que acaba avui amb un espai que l'autor –instal·lat a Madrid– dedica al periodisme, un sector fonamental, segons la seva opinió, perquè aquesta democràcia total exerceixi el control i el nivell d'igualació. "Ara no importa ni l'obra ni la cosa, només l'espectacle". Ni els crítics, els llibres se situen al mercat gràcies a la publicitat", subratlla.

La poesia, convertida en periodisme

A Azúa se l'ubica en la generació dels 'Novísimos', amb Pere Gimferrer, Leopoldo Panero, Vicente Molina Foix, Ana María Moix o Guillermo Carnero, entre d'altres, una generació que estimava la poesia. "Va ser la pedra de toc de tot el segle XX, però avui ja no és així", recalca. "Avui és una altra cosa i la meitat de la poesia que es fa ara és periodisme, però d'un periodisme diferent, del món nou, perquè estem en un moment frontissa; encara queden coses del món antic però estan agonitzant", diu.

"S'escriu sobre coses actuals i les novel·les que s'escriuen no són art, són productes artesans la majoria per entretenir, com per exemple les últimes novel·les de (Mario) Vargas Llosa, molt bones, però pura artesania, no art". En relació amb els assajos, assegura que no són tampoc com els de Foucault o Lévi-Strauss. "La generació de Benet (un dels pilars per a Azúa, de la mateixa manera que Ferlosio) tenien a Ortega o Unamuno, i ara està José Antonio Marina, o Punset, o a un nivell una mica però superior Sloterdijk o Zizek. Aquest nivell els ha igualat la democràcia total, que no és una democràcia de competència sinó d'igualació", afegeix.

"Sóc enemic de qualsevol malenconia o nostàlgia, el món és sempre el mateix. Tinc una criatura d'un any i quatre mesos (a la qual dedica el volum) i li dic: aquest és el món en el qual viuràs, ni millor ni pitjor que el meu, ni que el dels meus avis. El món és allò amb què un es troba i ha de formar-se. El que sí que procuro és ser lúcid i aquest és un llibre descriptiu, no és un llibre de judicis", conclou.