Franck Maubert s'ha especialitzat en l'anàlisi concisa d'artistes al límit: va començar amb el músic Serge Gainsbourg, va continuar amb Henri de Toulouse-Lautrec -i el París desenfrenat dels últims anys del segle XIX- i tot just acaba de novel·lar la relació entre Alberto Giacometti i la joveníssima Claudia a Le dernier modèle .
Publicat en francès el 2009, El olor a sangre no se me quita de los ojos rescata cinc converses de l'escriptor amb Francis Bacon (1909-1992), un dels pintors d'imaginari més angoixant i torbador de les últimes dècades. Maubert va conèixer Bacon mentre feia de periodista a l'Express . Va accedir al seu taller londinenc, l'anomenada residència del caos , a mitjans de la dècada dels 80, després d'esperar una resposta durant gairebé tres anys. "La meva vida no ha estat res més que un gran desordre", es va excusar l'artista durant la primera trobada. Mentre li ensenyava la casa, neta d'ornaments i bibelots, Bacon li va comentar que una de les seves grans aspiracions era aconseguir fer "una pintura clínica", un adjectiu que apel·lava "al realisme més total". Explorador de les misèries i la putrefacció de la carn, la reconstrucció que ens arriba de Bacon és menys sinistra que la seva cosmovisió artística: en una de les converses recorda el motiu que va arrossegar tota la vida, Bacon and Eggs, abans d'esclatar a riure. Es declara admirador de Picasso ("Si no hagués estat per ell, no hauria tocat cap pinzell") i reconeix que la creació és com l'amor: "No s'hi pot fer res en contra, és una necessitat".
Per Bacon, no hi ha res "més terrorífic" que Macbeth . Aquest i altres "concentrats del mal" -la imatge inicial d' Un perro andaluz , l' Orestíada d'Èsquil- inspiren "el crit" que vol ser la seva pintura. Motivat per les preguntes incisives de Maubert, Bacon recorda els anys en què va treballar de decorador, la temporada que va passar al mateix Tànger que va inspirar The naked lunch i les experiències adolescents amb mossos de quadra i palafreners al llarg d'un centenar de pàgines que són una molt bona entrada a les seves obsessions.
