EL SECRET DE...

Francis Ford Coppola

La pel·lícula Apocalypse Now , de Francis Ford Coppola, a més de ser una obra mestra que ha inspirat desenes d'estudis i tesis doctorals, és una petita arca de tresors literaris. Primer, perquè està inspirada en El cor de les tenebres , el clàssic de Joseph Conrad publicat en català a LaButxaca. Dels seus tresors, el meu favorit és l'aparició estel·lar de La rama dorada , de Sir James Frazer (Fondo de Cultura Económica). La rama dorada és un tractat sobre religió i màgia publicat el 1922 en dotze volums. És considerada una de les obres cabdals de l'antropologia i ha influït autors com T. S. Eliot i Ezra Pound. D'aquesta influència se n'ha escrit tot i més; fins i tot de la relació entre el llibre i Apocalypse now , l'editorial Taylor & Francis va publicar-ne un assaig. El millor per entendre la genialitat de Coppola és llegir el llibre i després veure la pel·lícula, o a l'inrevés. La història que hi ha al darrere s'ho val.

A Apocalypse Now , el coronel Kurtz (Marlon Brando) ha decidit viure a la selva, adorat pels nadius, entre runes de temples cambodjans i un món sense seny i amb molta sang. Cada home que l'exèrcit americà li envia per "liquidar el seu comandament" és mort per Kurtz. Què té a veure això amb La rama dorada ? Frazer analitza exhaustivament com va produir-se la transició de la màgia a la religió, i se centra en el bosc com a símbol del costat fosc dels humans, allò que hi ha més enllà de la raó. Frazer analitza el cas del rei del bosc a l'Ariccia, Itàlia, on durant segles una comunitat de monjos guerrers va protegir un temple dedicat a Diana caçadora. El rei del bosc és un dels monjos, viu en un arbre i se l'identifica perquè porta la branca sagrada i daurada. El seu regnat acaba quan un monjo el desafia en un duel a mort: qui venç és el nou rei del bosc.

La metàfora de Coppola és evident: a Apocalypse Now , Kurtz és el rei del bosc, l'home que representa el regnat de l'inconscient. El llibre apareix en pantalla només un instant, durant la conversa entre Kurtz i el seu assassí, el capità Willard, que el succeeix en el seu regnat de bogeria: en el seu cas, per l'addicció a la guerra.

Més continguts de