Barcelona"Podem considerar Gaziel el nostre Stefan Zweig: com ell, podia haver titulat les seves memòries 'Un món d'ahir', i, com ell, les podria haver subtitulat 'Memòries d'un europeu". Amb aquest elogi contundent presenta Vicenç Pagès Jordà el llibre de memòries d'Agustí Calvet 'Gaziel' (1887–1964), 'Tots els camins duen a Roma', que Proa acaba de reeditar en un sol volum que inclou dos plecs de fotografies.

Quan ja havia complert els 70 anys, 'Gaziel' –un dels articulistes polítics més influents del país fins que la Guerra Civil va segar la seva carrera– va publicar aquestes memòries de joventut. Hi parla de la Barcelona del tombant de segle –dels estudis als jesuïtes i a la universitat, de l'òpera, de la Rambla, de la Guerra de Cuba, de les bombes anarquistes–, explica el seu primer viatge a París, la Setmana Tràgica, l'entrada al món del periodisme, l'enterrament de Mossèn Cinto i els primers indicis que li fan presagiar la Gran Guerra.

Durant l'últim any s'ha recuperat part de l'obra de Gaziel: 'De París a Monastir' (Libros del Asteroide), 'En las trincheras' (Diëresis) i 'Tot s'ha perdut' (RBA-La Magrana).