EL SECRET DE...

Genís Sinca

Guanyador del premi Josep Pla de narrativa 2013, Genís Sinca és una persona que transmet bonhomia i pau. Si hi penso, veig harmonia i el seu somriure. Però Sinca, com tothom, també té mala llet, i la seva novel·la Una família exemplar (Destino) és fruit d'això. La venjança és sovint un gran motor de creativitat. Sinca ha escrit sis novel·les com a negre, per a tres persones. No vol revelar-ne els noms. La mala experiència amb el tercer client va suposar la fi d'aquesta trajectòria com a autor anònim. El tercer client és un home de la televisió, un personatge mediàtic, que no va complir amb l'acord econòmic que tenia amb Sinca. El resultat és que Ricard Mirabaix, narrador, protagonista i pinxo principal del llibre, s'inspira en aquest mal pagador. "Ricard Mirabaix és aquella rata que no em va pagar", diu el periodista i escriptor.

Sinca comenta amb una naturalitat terapèutica el seu vessant com a escriptor a l'ombra. També explica sense pèls a la llengua un altre secret seu, que diu més de com som com a espècie que qualsevol història d'herois i grans fites humanes. Els pits de les dones: "L'altre gran secret és l'obsessió de l'autor pels pits grans. Sóc un autèntic observador de pits, pel carrer, a la platja, per internet, on sigui... Em fascinen els pits grossos. L'únic mamífer al planeta que s'esplaia en la bellesa del pit femení és l'ésser humà". Aquesta dèria pel mamellam femení s'exposa en el llibre en la nissaga Antich, la branca de Tortosa d' Una família exemplar -la de la muller de Ricard Mirabaix-, les dones de la qual són conegudes per la seva "puixança mamària notable, amb una capacitat de lactància històrica". La tercera font que inspira Una família exemplar és la Bíblia. Poques narracions són tan apassionants i riques en aforismes com els textos base del cristianisme. Per Sinca és cabdal "el sentit moral i humà" de la Bíblia.

Una família exemplar , segons l'escriptor, "reprodueix amb força exactitud un passatge popular del Gènesi 29,26, en què es pot llegir: "Laban contestà a Jacob: «No és costum a la nostra terra de casar la petita abans que la gran»".

Més continguts de