BarcelonaL'escriptora extremenya Inma Chacón (Zafra, 1954), flamant finalista del Premi Planeta per Tiempo de Arena, ha aprofitat la visibilitat mediàtica del guardó per afirmar que el premi li donarà una identita pròpia com a autora, i que per fi deixarà de ser vista com “la prolongació” de la seva bessona, l'escriptora Dulce Chacón, morta fa gairebé vuit anys.

En una entrevista amb EFE després de rebre el premi, l'autora va declarar que “hi ha hagut molta tendència a identificar-me amb Dulce Chacón. Jo ho entenc, perquè ella era una persona molt estimada, admirada, amb molt predicament, amb molt carisma. La gent l'adorava i quan jo vaig començar a publicar volien veure en mi la prolongació de la Dulce”.

Inma va començar la seva carrera amb La princesa india, segons explica, un encàrrec que li va fer la seva germana dos anys abans de morir. “Hi ha qui va creure que l'havíem escrit a mitges, però no és cert”, va assegurar.

Sis anys més tard, amb quatre novel·les ja escrites -al seu debut literari van seguir Las filipinianas (2007) i Nick –una obra per al públic juvenil publicada al juny passat–, Inma Chacón creu que ha arribat el moment de reclamar la seva identitat literària amb l'ajuda del Planeta, cosa que no li impedirà seguir dedicant els seus llibres a la seva germana Dulce.

Tiempo de arena sorgeix d'una història familiar real, “d'aquelles que passaven al segle XIX”, explica l'autora, “quan una dona es quedava embarassada i no podia quedar-se amb el nen, perquè li treien”. El secret de família que tanca la trama de la novel·la va sortir a la llum molts anys després “per pura casualitat”, i va arribar a oïdes de l'Inma Chacón, que el va convertir en material literari.