BarcelonaPer a Iuri Andrukhóvitx, novel·lista i assagista, els països de l'Est encara s'està lluitant pels drets humans fonamentals, igual que ha ocorregut en els últims mesos en alguns països àrabs, mentre que a Occident "les motivacions de lluita són diferents, tenen a veure amb mercats ficticis de diners i una crisi financera horrible i inhumana".

Andrukhóvitx sosté que tots els moviments de protesta "són estilísticament molt similars, però les motivacions són molt diferents, ja que a l'Europa de l'est encara s'està lluitant a favor de drets humans fonamentals com els relacionats amb el vot i per acabar amb el fet que part de la societat no tingui oportunitats de futur".

Respecte al seu país, si en l'any 2006 quan va presentar 'El último territorio' deia que existia la llibertat de premsa, ara assevera que de l'anomenada "Revolució taronja" ha quedat la idea que era possible "transformar el poder sense violència", però després de les últimes eleccions "torna a haver-hi una oligarquia en el poder, a la qual no es critica".

Creix la insatisfacció

"Avui -continua- hi ha una societat massa cansada, fins i tot per somiar. Fa poc va aparèixer una enquesta en la qual es deia que el 80% dels estudiants del país volen anar-se'n, cosa que és una catàstrofe. Qui quedarà al país? No tots podran marxar, però el fet que tinguin aquest pla de futur és molt dolorós". Quant al futur del món, assenyala que espera equivocar-se "però els temps que vénen seran més difícils, fonamentalment per la crisi que hi pot haver alimentària, molt pitjor que la financera".

Un Orfeu postmodern

Andrukhóvitx presenta la novel·la 'Perverzión', una variació postmoderna de 'Mort a Venècia', de Thomas Mann, que va escriure en l'any 1996 i que ara arriba per primera vegada al mercat en castellà. Protagonitzada pel poeta i provocador professional Stanislav Perfetsky, heroi, a la vegada, de la resistència ucraïnesa, comenta el seu autor que part de la trama transcorre a Venècia, una ciutat que "pot ser una bona metàfora del fet que la cultura no resulta suficient per a la felicitat humana". També li serveix per recrear algú que és la "personificació d'Orfeu, un home solitari i molt talentós, que sempre està enmig de rumors i llegendes".