Obituari

Mor el poeta Jaume Sisterna als 83 anys

Entre els seus llibres destaquen 'Els autobusos porten a l'infinit', 'La senyora' i 'Novembre del meu any de néixer i morir'

Jaume Sisterna, mort aquest dijous a Barcelona als 83 anys, va debutar al 1993 amb 'Novembre del meu any de néixer i morir', cinc anys després d'haver guanyat amb aquest mateix llibre el premi Marià Manent. Feia temps, però, que el poeta barceloní participava assíduament en recitals. "Als 80 ja hi havia tres grans autors veterans, al circuit de recitals que començava a néixer. S'entenien molt bé i alhora es discutien molt per raons ideològiques: eren Àngel Carmona, Jaume Sisterna i Jesús Lizano", explica David Castillo, periodista i escriptor. La poesia 'underground' de l'època es movia al voltant de grups com Oaixí, Sopa Negra i La Pipironda, i autors com Joan Vinuesa, Jordi Pope, Enric Casasses o el mateix David Castillo van tenir Sisterna com a referent. 

Quatre anys després de 'Novembre, el meu any de néixer i morir', va arribar 'Els autobusos porten cap a l'infinit' –poemari d'una gran força i originalitat–, llibre que va confirmar la potència de la veu lírica de Sisterna, que encara ha donat tres fruits publicats: 'La senyora' (Llibres del segle, 2000), 'Feines de no gaire' (Pont del petroli, 2008) i 'Home enlloc' (Emboscall, 2008). "És un autor d'una obra inèdita molt gran", advertia Castillo. El poeta Arnau Pons confirma la sospita: la filòloga Anna Biayna fa tres anys que en prepara la poesia completa, encara sense editorial.

Sisterna també era dramaturg, i diverses de les seves obres van ser representades. Hi ha, entre altres, 'Era un noi tímid i innocent' (1987) i 'L'arribada de la primavera' (1992). 

Més continguts de