ParísL'escriptor Javier Cercas considera que a Catalunya el castellà i el català tenen una convivència "sempre conflictiva". Davant d'això, creu que cal solucionar els problemes enlloc d'"utilitzar-los políticament". "El català no és de l'Artur Mas ni meu, com el castellà no és de Rajoy. Les llengües són de tothom", ha afegit l'autor de 'Soldados de Salamina', que creu que els conflictes artificiosos entre llengües són una "catàstrofe" i una "manca de respecte". Cercas precisa que una llengua petita pot ser ajudada per una gran. "En lloc de veure la gran com una enemiga l'ha de veure com una aliada sense la qual serà difícil tirar endavant", ha precisat. Javier Cercas participa aquests dies en el 33è Saló del Llibre de París juntament amb una vintena d'escriptors més. És un dels set escriptors en llengua castellana que s'han desplaçat fins a la capital francesa per presentar les seves novetats literàries traduïdes al francès.L'autor de 'Anatomia de un instante' insisteix que la seva pàtria no és la llengua sinó el llenguatge i que el català i el castellà són llengües "més que germanes". "Crear conflictes artificiosos amb les llengües em sembla una catàstrofe. N'hem de treure profit", ha afegit.

França, un país "receptiu" amb la literatura estrangera

Cercas considera que França, a diferència d'Anglaterra, és un país "molt receptiu" amb la literatura estrangera, una circumstància que s'afegeix al "pol d'atracció" que representa Barcelona. "No existeix una literatura nacional amb uns trets específics a Catalunya, però França tampoc la té", ha asseverat. Assegura, per contra, que voler establir "trets comuns" amb una literatura és "reduccionista".

L'escriptor explica que llegeix quatre o cinc autors concrets, tot i que, sovint, de fora del país. "No sóc persona que segueix l'actualitat literària del meu país ni de les meves llengües", ha precisat. En paral·lel, reconeix que s'interessa més per un llibre "dolent" d'un escriptor que li interessa que per un de bo que "no li interessa".

Quant a la salut de la literatura, considera que és "raonablement bona" però que es publica "massa". "Es tendeix a confondre qualitat i quantitat", ha conclòs, tot i reconèixer que és un problema endèmic de difícil solució.