Novetat editorial

Joan Margarit: "Els records guarden l'essència de la vida"

El poeta publica 'Es perd el senyal' (Proa), on dedica bona part dels textos a moments de la seva vida. Margarit no ha perdut intensitat ni força lírica: assegura que els poemes dedicats al present són dels més "alegres" que ha escrit mai

A 'Es perd el senyal' (Proa), Joan Margarit aplega composicions autobiogràfiques, altres de contingut més civil i poemes "de tota la vida", i pivota, com és habitual en la seva obra, a l'entorn dels grans temes de la literatura poètica –des de l'amor a la mort, passant per la soledat–. "La cultura no és una nosa, la cultura és l'únic que pot salvar la persona, és l'únic que et pot donar una mica de felicitat. Sense cultura no hi ha la més mínima possibilitat de felicitat, però adquirir cultura no és de franc", assegura l'autor.

El poeta, nascut a Sanaüja l'any 1938, comença el seu nou poemari amb una cita de Josep Pla: "Les biografies haurien d'estar escrites en vers, perquè si, a aquest tema, no s'hi aplica aquesta manera d'escriure, a què es podrà projectar que valgui més la pena". Les paraules planianes serveixen al poeta per explicar que en un llibre de poemes "és difícil que no hi hagi autobiografia", perquè "es pot amagar més o menys allò explícit, però no allò implícit. El poema més hermètic del món és autobiogràfic, perquè sempre s'escriu des de la teva vida, en canvi el novel·lista sí que escriu la vida del veí". Per Margarit, "els records guarden l'essència de la vida": ni són aleatoris ni la falsifiquen.

Autobiografia col·lectiva
Més enllà d'aquesta autobiografia personal, Margarit fa també a 'Es perd el senyal' una autobiografia col·lectiva, ja que dedica diversos poemes a "la relació d'allò individual amb allò social, perquè allò social només existeix a través teu". "Quan vols tractar la teva vida, t'adones que està formada per la dels altres, és impossible mantenir-se'n al marge", ha afegit.

Malgrat que al lector li pot semblar que 'Es perd el senyal' és un llibre més pessimista per les repetides reflexions al voltant de la soledat i la mort, el mateix escriptor no ho creu així. "La soledat és la condició de la persona; per tant, és optimista agafar el toro per les banyes i resoldre com t'involucres amb aquest tema teu i com resols els problemes que et planteja. Pensar que el teu destí és la companyia és equivocat", ha sentenciat.

Així, el poeta contradiu els capellans que quan era jove li deien que, quan la veiés a prop, tindria por de la mort: "El qui té por a la mort és el jove, i és lògic. Quan un envelleix, perd la por de la mort. Ho dic en uns versos: 'Aquest temps que ara visc, amb molt poques esperances, però que és el més feliç de la meva vida'. És quan ets jove que necessites l'esperança, jo ara per ser feliç no la necessito, i no tinc por de la mort".

La labor de comprensió
Fa només dos anys, Joan Margarit va pronunciar el pregó de les festes de la Mercè, durant el qual es va declarar independentista. "Em van dir el nom del porc, però potser ara ja no m'ho dirien", ha reconegut. Creu que amb aquests dos anys "han aflorat coses que ja hi eren fa més temps".

Per Margarit, els polítics han de tenir "un sisè sentit per donar sortida a les aspiracions civils de la gent". Creu que el moment actual té solució "perquè totes les qüestions humanes en tenen" i que el més important ara mateix és la "comprensió".

"Estem tocant temes molt irracionals, cosa que no vol dir que sigui dolent, perquè la irracionalitat ens salva. En el moment que tu i jo plantegem dues irracionalitats per tractar un tema, només tenim una sortida i és que jo provi, intenti i vulgui comprendre la teva irracionalitat, perquè la tens i perquè no és com la meva, i tu intentis comprendre la meva", ha afirmat Joan Margarit.

"Aquesta labor de comprensió és l'antitertúlia, l'antititular de diari, l'antiinsult, l'antipartit polític... La història de la humanitat és una història a favor d'aquest camí. Ara ni tu ni jo no tenim por que això acabi en una guerra, en canvi fa 70 anys hi va acabar, vol dir que hem millorat", ha assegurat el poeta.

Més continguts de