Novetat editorial
Llegim 22/11/2011

Jordi Gracia: "El meu últim llibre neix de la irritació"

Carrega contra el "prestigi de la malenconia" a la cultura, instigat per l'últim llibre de Jordi Llovet, 'Adéu a la universitat'. El catedràtic Jordi Gracia acaba de presentar 'El intelectual melancólico' a Anagrama

Ara
2 min
Coberta del nou assaig de Jordi Gracia

BarcelonaEl catedràtic de literatura espanyola Jordi Gracia reconeix que El intelectual melancólico, un pamflet contra els que llegeixen en clau depressiva les transformacions del present, neix de la irritació que li provoquen determinats discursos sobre el caos i el desordre en el moment actual. Sense ganes d'entrar en polèmiques, Gràcia no amaga que el llibre del catedràtic prejubilat Jordi Llovet Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats (Galàxia Gutenberg) va ser el desllorigador que el va impulsar a redactar el seu nou treball en què defensa vehementment que a Espanya mai s'havia arribat a un nivell institucional, cultural, social o literari com el d'ara.

"El pamflet -explica- neix de la irritació que sento davant la proliferació una mica aclaparadora dels discursos sobre el desgavell, el caos, el desordre o la desjerarquització de la vida cultural a Espanya".Tot i això, segons la seva opinió, no es pot comparar el present amb altres moments de la història de l'Estat: "Mai com ara -prossegueix- hi ha hagut tants indicis institucionals, culturals, socials o literaris que permetin veure amb una considerable satisfacció el que ha passat en la vida cultural espanyola dels últims trenta anys".

Sense esmentar cap altre nom, Gracia descriu un personatge que deroga el present, amb una gran dificultat per adaptar-se a les seves transformacions, "el que el porta a un sentiment de desconcert molt inquietant". També deixa constància del seu empipament pel que anomena "el prestigi de la malenconia" i adverteix que és "alarmant que aquest tipus de discurs tingui un nivell de ressonància tan enorme en els mitjans de comunicació, que senten una espècie d'atracció morbosa cap al mateix". Segons la seva opinió, aquest discurs és perillós i fins i tot destructiu perquè arriba a un tipus de persona que pot creure que la cultura occidental està en el seu punt final o que "la Universitat és una merda" i considera que no és així "encara que mai cal perdre l'esperit crític i un no pot quedar-se amb una perspectiva conformista i aduladora del present".

Claudio Magris o Tony Judt, així com els grans clàssics de la Literatura, són "algunes de les veus" que utilitza Gràcia per amagar-se darrere d'elles i demostrar que des de sempre "tot present ha tingut una visió catastrofista i apocalíptica". I, en canvi, deixa escrit que en l'actualitat la base formativa de les classes mitges d'Occident no ha viscut cap retrocés, "encara que l'elit ferida segueixi deplorant les cues als cines de les 'majors' o les vendes exagerades de llibres irrellevants".

D'altra banda, l'autor barceloní creu que el llibre és també una vacuna i un conjur "contra l'amenaça d'acabar sent algun dia un intel·lectual melancòlic, algú que se sent atacat per tot el nou".

stats