Aquesta és la història d'un acudit de Roberto Bolaño. L'acudit el va fer públic Jorge Herralde en una taula rodona sobre l'escriptor xilè que es va celebrar al març al CCCB. Més d'un centenar de persones entre el públic, devots de Bolaño, van escoltar amb atenció l'acudit, però ningú va riure. Jo tampoc. Aquest abril em trobo Herralde caminant per Major de Sarrià -ell té les oficines d'Anagrama a tocar i jo, casa meva- i ho aprofito per interrogar-lo sobre l'acudit: el vam entendre?

Herralde me'l torna a explicar:

"Un noi entra en un bar. A la barra hi ha una noia. El noi pregunta:

-Com et dius?

-Sònia.

-Vols follar amb mi?

-Pensava que no m'ho preguntaries".

L'acudit és aquest diàleg. S'acaba aquí. Herralde recorda que l'auditori del CCCB no el va entendre. Només van riure ell i l'editor Jaume Vallcorba, ponent de la taula rodona. La història darrere l'acudit és més interessant: vint dies abans de morir, Bolaño va assistir al congrés de narrativa llatinoamericana de Sevilla, l'any 2003, en què va consolidar-se com un talent enorme. Bolaño, recorda Herralde, explicava a tothom a Sevilla, de manera compulsiva, l'acudit del noi i la noia que es coneixen al bar: "És un humor absurd que jo trobo molt divertit. Com aquelles portades il·lustrades que publicava La Codorniz . N'hi havia una en què hi apareixia un curt diàleg en el qual un home preguntava a un altre: -¿Qué país es este? -Grecia. -De nada ".

Ens acomiadem davant del restaurant Casa Joana, el meu predilecte del barri. Abans, però, Herralde em sorprèn explicant-me que va llegir la breu ressenya que vaig publicar d'aquella taula rodona. M'amonesta perquè vaig entendre un intercanvi de parers entre ell i Vallcorba sobre els problemes en la publicació del poemari La universidad desconocida i els drets de l'obra de Bolaño -problemes de Vallcorba amb l'agent Carme Balcells- com "un petit xoc d'egos". Herralde m'assegura que allò no tenia res a veure amb egos. Queda escrit.