Novetat editorial

Lluís Foix: "Si la ciutat és llibertat, el poble és intimitat"

El periodista presenta 'La marinada sempre arriba', un llibre que recull la seva infantesa i joventut des d'un poble de la vall del Corb fins a Barcelona

"Les olors de la infantesa m'han acompanyat i potser perseguit tota la vida". El periodista Lluís Foix, com també han fet recentment altres escriptors com Carme Riera o Rafel Nadal, ha fixat la vista en el passat per recordar la seva infantesa i adolescència a Rocafort de Vallbona, a la vall del Corb, en el llibre 'La marinada sempre arriba' (Columna), amb pròleg de Joan Margarit. Lluís Foix ha dit que la pàtria que un porta al damunt no desapareix mai, i la primera és la infantesa. Foix, que també recorda al llibre l'arribada a Barcelona, ha indicat que si la ciutat és llibertat, "el poble és intimitat, proximitat, i el poble cuida de la gent, a vegades, de forma excessiva". La casa vella i les seves olors, les anades a l'escola en bicicleta, la tràgica mort del Rosset, els dilluns al mercat de Tàrrega o l'arribada a Barcelona deixant endarrere el poble. Aquests són alguns passatges i records que descriu Foix en un llibre que se centra sobre tot en aquells primers anys de la seva vida. L'escriptor creu que aquests són els anys que queden per a tota la vida: són "les pedres de fons i mestres que no oblides mai" i que inculquen "l'ambient, la família, els amics, els mestres, el descobrir el món i el perdre la innocència".

El periodista ha declarat que el llibre està destinat a la gent de la seva generació, la gent de les seves terres, que "ha crescut, viscut i s'ha format en ambients rurals" i la gent de ciutat que qui més qui menys té l'arrel al món rural. "El llibre és el testimoni d'una persona que ha viscut una situació i que l'explica", ha dit, alhora que ha negat que sigui un llibre de recerca o històric. És una obra "molt impressionista d'aquella època". Foix ha reconegut que el que li interessa és que el llegeixi la gent del seu poble, Rocafort de Vallbona, perquè hi té "un deute de gratitud".

Descobrir Barcelona

El preàmbul del llibre està dedicat a la seva arribada a Barcelona. Ha explicat que en aquella època, de principis dels 60, treballava molt, unes vuit hores, i dissabtes també, i després el temps que li quedava lliure descobria Barcelona. "La Barcelona d'aquella època era plena de fum i de contaminació, era una Barcelona amb molta vitalitat, malgrat tot. Hi havia molta gent vinguda d'arreu del món i era una ciutat on hi havia 11 diaris, no hi havia llibertat, però hi havia unes escletxes per les quals sempre hi circulava vent fresc", ha explicat. El periodista va treballar durant uns anys fent d'oficinista en una botiga de recanvis i va decidir estudiar batxillerat i, posteriorment, fer periodisme.

Foix ha recordat que els primers dos anys a Barcelona va estudiar idiomes i volia ser traductor. "Hi havia la possibilitat de fer periodisme i vaig fer el batxillerat d'una tirada. Estic molt agraït a l'ensenyament públic". El periodista va aconseguir entrar a 'La Vanguardia', la qual cosa, diu, era com si haguessis guanyat unes oposicions. "Vaig donar molt la tabarra al director i em va deixar traduir el 'The New York Times' els caps de setmana", ha apuntat.

Sobre l'ofici de periodista

Comparant l'actual situació amb la que va viure ell quan tenia 17 anys, ha assenyalat: "La meva generació que neix després de la Guerra, va de baix cap dalt d'una forma constant, però ara la nova generació ja és dalt. Ara s'hi haurà de mantenir com pugui, però d'oportunitats, n'hi ha igualment", ha assegurat. Foix ha considerat que quan s'entrava en un diari, si la persona tenia ganes de treballar i tenia bon rotllo amb la gent, s'aconseguia tenir una vida professional tranquil·la, agradable i pròspera. "Això encara és viable, avui, però els instruments són diferents. Un periodista avui ha de fer una marca ell mateix, i no la podrà fer a través d'un mitjà poderós".

En aquest context, ha manifestat que el periodisme és cultura i que si el periodista vol "arribar lluny i viure en plenitud la professió ha d'haver llegit molt". "Un bon periodista és qui en algun moment de la seva vida ha llegit de forma desmesurada, llegir història, literatura i assaig i després saber relacionar i saber distanciar-se de les coses pròximes". Foix ha assegurat que analitzar el moment que es viu ara sense saber què ha passat no porta enlloc.

Més continguts de