Novetat editorial
Llegim 10/12/2012

El gos de Marilyn Monroe revela els secrets de l'actriu en una novel·la

L'escriptor Andrew O'Hagan ha volgut oferir una nova visió de l'estrella nord-americana i relata algunes de les seves converses privades a la novel·la 'Vida y opiniones del perro Maf y su amiga Marilyn Monroe'

Efe
2 min
Marilyn Monroe i el seu gos

BarcelonaChristie's va subhastar l'any 1999 unes fotos de Maf, el terrier de Marilyn Monroe, per més de 220.000 dòlars. A l'escriptor Andrew O'Hagan aquest fet li va quedar gravat i va ser el detonant de la seva novel·la 'Vida y opiniones del perro Maf y su amiga Marilyn Monroe'. L'escocès O'Hagan explica que a partir d'aquell moment es va convertir en obsessió poder donar una veu a aquell petit animal −que Frank Sinatra va regalar a l'actriu quan es va divorciar d'Arthur Miller− i oferir una nova visió de l'estrella nord-americana.

L'autor arma un artefacte literari, publicat per Alba, en el qual el narrador és Maf, que descriu les sessions de psicoanàlisi de l'actriu amb la doctora Kris, relata les converses entre ella i l'escriptora Carson McCullers i entra a casa dels pares de Natalie Wood. Segons el parer d'O'Hagan, editor de la revista 'Esquire' i professor del King's College de Londres, es tracta d'una dona molt marcada per l'absència del pare i defensa que la seva història pot ser la de tothom, perquè "per dur el tipus de vida que duia cal tenir recursos interns i ella no en tenia, tant per l'absència del pare com pel dolor de la infantesa i la falta d'amor".

Un final lluny de les teories conspiratòries

Preguntat sobre la mort de Marilyn fa cinquanta anys, el novel·lista manté que "és més trist i senzill del que puguin dir totes les grans teories conspiratòries", perquè "tot i que tenia enemics, no ho eren prou per matar-la". En canvi, prossegueix, "ella sí que volia desaparèixer i no es cuidava gens, tal com coincideixen totes les persones que l'havien conegut i amb les quals vaig parlar per al llibre". D'aquestes converses l'autor en va treure fets i peripècies vitals que mai huaria pogut imaginar, com les que fan referència als progenitors de Natalie Wood: ell, un home alcoholitzat, i ella, "una russa boja, com un personatge de Dostoievski, que comprava gossos a Europa per vendre'ls després als Estats Units".

Guanyador amb aquesta novel·la del premi Spirit of Scotland, Andrew O'Hagan, nascut a Glasgow el 1968, però londinenc des de fa més de dues dècades, també és autor de la novel·la 'Nuestros padres', finalista del Booker Prize; de 'Personalidad', amb la qual va guanyar el James Tait de ficció, i 'Quédate a mi lado', premi de ficció de 'Los Angeles Times'. A més, col·labora en diversos mitjans com el 'London Review of Books', 'The New York Review of Books' o 'The Guardian'.

stats