Tal com riu Marina Espasa -una riallada seca i que et sorprèn- és tal com és d'exuberant i boig el seu debut, La dona que es va perdre (Empúries). Un galimaties de dimensions paral·leles, fotomatons que et canvien el sexe i una civilització de talps que vol envair el món des de les Glòries, a Barcelona.

El primer que demano a Espasa és que em digui on és el paisatge que descriu a la pàgina 156 del llibre. ¿Un camp de blat a Barcelona? On s'és vist això? Doncs sí, existeix: a la plaça de les Glòries, a la confluència entre la Diagonal i la Gran Via, a tocar de la Torre Agbar. Un camp de blat daurat a l'estiu, verd a la primavera, sec a l'hivern, assegura Espasa. Enmig del camp, hi ha una gran torre de respiració amb forma de periscopi. D'allà sortiran els talps cap a la conquesta dels humans.

Barcelona és un dels escenaris de la novel·la, l'altre és Sant Jaume d'Enveja, al delta de l'Ebre. L'Alícia estiueja en una casa pintada de groc, una palmera i un pou en aquest poble. És la casa familiar dels Espasa, on es va establir procedent de Lleida l'avi de la Marina, Ramon Espasa, com a metge del poble. De fet, un carrer del poble porta el nom del seu avi; a La dona que es va perdre , un carrer porta el nom de l'àvia de l'Alícia. La placa del carrer de l'àvia està mig coberta per cables -motiu de queixa de l'Alícia a l'Ajuntament-, com també ho està la placa del carrer Ramon Espasa -la Marina encara no s'ha queixat.

Dic a Espasa que el capítol de La dona que es va perdre que més m'agrada és aquell en què un corb descriu com s'alimenta de cadàvers humans: "Us buscava en bassals de sang, degollats, accidentats o, premi especial, penjats d'un arbre, costum que malauradament heu anat perdent. No sabeu el plaer que suposava notar el balanceig dels cossos sota les meves potes mentre els deixava els ulls més foradats que didals de cosir". Aquest fragment està inspirat en la Ballade des pendus - Balada dels penjats -, el poema més conegut de François Villon, que Espasa coneix de memòria perquè de petita l'havia de recitar a l'Aula, la seva escola.